corralt de conceptes

2009-07-25T23:02:00.001+02:00

"No existe nada en el mundo que no nos hable.
Todo y todos revelan su propia naturaleza,
carácter y secretos continuamente.
Cuanto más despleguemos nuestros sentidos internos,
mejor podremos entender la voz de todas las cosas."

Hazrat Inayat Khan ("Música y Misticismo")

(Citat de www.puntadecouso.com, web de Jacomina Kistemaker)

2009-07-11T20:15:00.001+02:00

Xuto la pilota
contra la paret,
torno a xutar-la.

2009-06-22T20:14:00.001+02:00

En realitat, així ho crec, aquesta cosa que anomenem "aprendre" no existeix. Tan sols existeix un saber, oh, amic meu, i es troba arreu arreu, és l'Atman, es troba dins meu, dins teu i de cada ésser. I d'aquesta manera començo a creure que aquest saber no té enemic pitjor que el voler saber, que l'aprendre.

Siddhartha a Siddhartha de Herman Hesse

menjar amb pals és molt profitós i sa

2009-05-28T16:52:00.003+02:00

diuen que menjar és un dels grans plaers de la vida. també n'hi ha qui diu que de menjar, com menys millor. la qüestió és que ens passem moltes hores de la nostra vida menjant. què menjem és molt important. i com ho fem també hauria de rebre molta atenció.

darrerament m'he acostumat a menjar amb pals. me'ls van donar a un restaurant xinès. a més a més de ser un interessant exercici de motricitat fina, t'obliga a menjar més pausadament que utilitzant els nostres estris habituals. per tant, ho recomano. això sí, com tot, té les seves limitacions: no ho proveu amb la sopa!

bon profit!

ESTUDIAR A L'INEFC

2009-04-05T17:33:00.000+02:00

Article publicat a La Txunga núm. 25 (març 2009), revista de l'IES Gabriel i Ferrater.

balboa

2009-02-27T18:25:00.002+01:00

SOM UN TOT INTERRELACIONAT DE:

creences<->sentiments<->accions<->llenguatge.

marina a aprender a vivir diu que tenim 3 personalitats:
-heredada
-apresa i
-triada

això son els meus apunts de la confi de balboa.

QUI A QUI 3

2009-02-24T16:30:00.003+01:00

Disponible la revista QUI A QUI. QUI AQUÍ? núm.3 editada pel Priorat Centre d'Art: http://www.prioratcentredart.cat/catala/publicacions/revistaquiaqui/quiaqui03.pdf

Arte, cultura e impostura ¬ Domingo Mestre
Xavier Amoròs ¬ Roser Vernet / Aïda Jordà
Roger Pascual ¬ Jordi Martí i Font
Josep M. Ribas Prous ¬ Toni Orensanz
Sergi Casademunt ¬ Marc Cortadelles / MCB
Cloc un ull i se m'obre una orella ¬ Aïda Jordà / MCB

Para que no se olvide

Una trobada per xerrar tranquil·lament, entre canyes, llibres i tapes, sobre la situació de la cultura i el medi ambient en el nostre castigat territori.

acción con hambre

2009-02-05T19:46:00.003+01:00

Rafel Marcos i CORRENT ALTERN a: Acción con hambre. Recetario de acciones y cocina

IONS NEGATIUS

2009-01-30T18:59:00.003+01:00

Podemos encontrar los iones negativos en naturaleza. Por ejemplo, moléculas que emergen de la superficie del agua tienen una carga negativa.

Esto proporciona una explicación para el efecto vigorizante que se experimenta cerca de una cascada o de un resorte de agua, o aún después de la lluvia. Sin embargo, en las ciudades, en cuartos cerrados, en los coches etc., la proporción de iones negativos se reduce comparada con la naturaleza imperturbada. Según los expertos, los iones positivos nos roban de nuestros buenos sentidos y disposiciones, mientras que los iones negativos las realzan, estimulando todo de crecimiento vegetal al bienestar total del cuerpo humano.

Los iones negativos producen un aumento en afinidad de la hemoglobina/oxígeno de modo que la presión parcial del oxígeno en la sangre suba y la presión parcial del dióxido disminuya. Esto da lugar a una tarifa respiratoria reducida y realza el metabolismo de vitaminas solubles en agua. Además, los iones negativos producen un aumento en el pH que hace los fluídos corporales más alcalinos.

DE "Porqué los Iones Negativos son tan saludables" A: http://richwayusa.com/es/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=134

WIKIPEDIA:

Sobre la salud

* Se puede alterar el equilibrio de iones y causar daño, o bienestar según la dirección en la que se haga. Se acepta que una dosis excesiva de iones positivos es perjudicial para la salud, en tanto que una dosis de exceso de iones negativo, parece ser saludable.

* El efecto de los iones se siente de manera generalizada en las ciudades, y de manera esporádica en los núcleos rurales, cuando vienen vientos. Después que sobreviene una tormenta, se equilibra el estado eléctrico, tras lo que se nota la calma en todos los seres, la razón está en que queda ligeramente cargado con iones negativos (más que de iones positivos).

Al menos un estudio auspiciado por el departamento clínico de neurociencias de la Universidad de Calgary apoya dichas creencias.[1]

Pequeños remedios para la salud

* El principal problema para estas sensaciones, es que no son percibidas por ninguno de nuestros 5 sentidos. Los que padecen de asma, perciben estos cambios, aunque de manera inconsciente : Gran parte de lo poco que se sabe hoy sobre el efecto de los iones en la salud, se debe a los estudios que algunos de éstos por su cuenta han realizado, o por médicos que alertados por (los síntomas de) sus pacientes, han sentido la curiosidad de investigar el tema.

APLICACIONS A LA QUOTIDIANITAT:

“ECODUTXA” (http://ecologica-mallorca.balearweb.net/page/2) (l’enllaç és correcte, has de tirar cap baix)

LLUM DE SAL (http://www.delnatural.com/ca/lampara-de-sal-de-2-a-4-kilos-1.html)

EFECTES:

1. EFECTE IONIZANT: La llum elèctrica està composta d'ions positius (+) i d'ions negatius (-). El terme negatius (-) no significa que siguin "dolents" sinó que tenen aquesta polaritat i, com innombrables estudis demostren, els ions negatius són molt importants i beneficiosos per a la nostra salut. Gràcies als elements que la componen, els llums de cristall de sal afavoreixen l'equilibri emetent ions negatius (-) que es produeixen quan la llum es troba encesa.
2. EL COLOR: Gràcies a la seva agradable llum que projecta uns tons naturals en blanc i ataronjat, aquests llums tenen un efecte beneficiós sobre el nostre estat físic i afectiu. Les teràpies amb color sostenen que la llum taronja estimula la creativitat i posseeix efectes *dinamizants així com relaxants sobre els éssers humans. Així mateix, la llum blanca reforça la concentració i ajuda en la claredat d'idees

MÉS INFO INTERESSANT:

http://www.google.es/search?hl=ca&client=firefox-a++&rls=org.mozilla%3Aca%3Aofficial&q=iones+negativos+bienestar&btnG=Cerca&meta=

TALLERS D'ART SOSTENIBLE

2009-01-09T16:06:00.002+01:00

equilibrio de Nash

2009-01-03T13:49:00.000+01:00

el equilibrio de Nash, una teoría matemática que demuestra que al evitar, por así decirlo, la autodestrucción mutua, se logra la máxima satisfacción para todos. (suplement ES de LVG, 3/gen/09)

característica

2008-12-31T13:57:00.000+01:00

la humanitat evoluciona deshumanitzant-se

Chiste anónimo.

2008-12-25T12:17:00.000+01:00

"De los cinco pensadores judios que hicieron el bien, el primero fue Moisés, que apuntó a la cabeza y exclamó:- centraros en los mandamientos, en la mente. Si os concentráis en mantener estos mandamientos en vuestra mente, no podéis equivocaros-y. A continuación vino Jesús, que apuntó al corazón y resaltó que si concentras la atenció ahí, te pasarán cosas buenas. En tercer lugar entró en escena Carlos Marx, tocándose el plexo solar mientras hablaba de hermandad y valentía. Freud apuntó más abajo en sus teorías sobre qué centros de conciencia son más importantes y, finalmente, Albert Einstein puso todo este conocimiento en perspectiva cuando observó: -Todo es relativo-."

Que tingueu un bon i relatiu Nadal.

Sobre el Judo

2008-12-18T14:03:00.002+01:00

Guanyar és mantenir l’equilibri. Perdre, desposseir-lo. Controlar-se a un mateix i a l’enemic és l’objectiu. El bon judoka sap on posar la seva energia a l’espai concret en el temps precís. Sap escoltar perfectament els moviments del seu adversari amb els seus aguts receptors cinèsics, fins i tot les seves intencions.

El judo és l’art d’oposar-se respectuosament. El camí de la flexibilitat, perquè sense ella, la seva pràctica és impossible. Una eina molt complexa creada per Jigoro Kano el segle XIX.

El judo m’ha ensenyat que oposar-se contra algú o quelcom és lluitar contra un mateix. I buscar obstinadament el desequilibri (físic i psíquic com un tot indivisible) m’ha ajudat a entendre millor el cos humà, especialment que el meu té unes possibilitats i també uns límits; i que la ignorància és molt perillosa. D’aquí la necessitat de l’esforç i el treball continuat. Patir fins arribar a neutralitzar el dolor. Això és el que ens ensenyen aquells que coneixen profundament l’art del judo.

Però a més a més, he descobert un fantàstic instrument didàctic que no requereix de gaire material que és necessari que sigui aplicat als infants i joves d’avui. Molts d’ells no agafen amb decisió el seu propi cos, ni el dels seus companys. Es troben desconnectats de la realitat física, flotant en un món virtual.

Quan és una realitat que als centres docents les conductes violentes són cada vegada més habituals, és quan cal utilitzar els millors estris per reconduïr aquesta agressivitat. Les disciplines marcials orientals poden jugar un paper fonamental per fer la nostra societat menys desequilibrada.

A Pascal Tayot

Marc Cortadelles Adzerias

BCC

2008-12-06T18:35:00.002+01:00

http://www.bancocomun.org

“El BCC se enmarca en un movimiento global llamado Open Knowledge, que aplica la filosofía del copyleft y los métodos del software libre a dinámicas colectivas de aprendizaje”, afirman los creadores del invento, el colectivo Platoniq (www.platoniq.net), fundado por Susana Noguero (Mallorca, 1975) y Olivier Schulbaum (Francia, 1971). “La estructura de Banco es abierta y se basa en dinámicas de cooperación, documentación y responsabilidad distribuida. Cualquier persona puede participar, formando parte de la propia organización, ofreciendo y/o demandando conocimientos o produciendo contenidos para difundir a través de la web”.

http://ecosistemaurbano.org/?p=530

la figuera!

2008-11-03T14:29:00.004+01:00

www.prioratcentredart.cat

DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE. 2008 - 7 VESPRE
CIRCELL [LA FIGUERA]
Carrer del Portalet, s/n

7 vespre: presentació dels llibres
L'òmnibus de la mort de Toni Orensanz
Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d'opinió crítica de Jordi Martí Font

8 vespre: presentació de la revista
La Cruda [opúsculo terminal de crudités gráficas] http://www.lacruda.net/
inauguració de l'exposició de David Curto
LA MARA_[bipartidisme]

polític, s. Anguila que viu en el llac sobre el qual s’erigeix la superestructura de la societat organitzada. Quan es remou confon l’agitació de la seva cua amb la tremolor de tot l’edifici. Si se’l compara amb el gran estadista té el desavantatge d’estar encara viu.

Ambrose Bierce. “El diccionari del Diable”

La MARA_(bipartidisme) és un collage, o un joc de retallar, com correspon a un parlamentarisme sovint un pèl esvaït, on els ninots i els vestits resulten fàcilment intercanviables. Una mirada indiferenciada i alliberadora de qui resta enjogassat entre retallables, tampons i teatrets de cartró, mentre sent sense escoltar la remor d’una televisió massivament superpoblada, perpètuament de verbena, a la saleta d’estar.

obert els dissabtes 22 i 29 de novembre
horari: de 10 h a 2 h i de 4 h a 7 h
emissió en directe via internet a http://tv-prioratcentredart.tk/

ROSE

2008-11-01T19:27:00.002+01:00

A menudo, los políticos se centran en cuestiones individuales y no en lo realmente importante: la salud física, económica y espiritual del planeta entero.

Jonathan Rose a LVG (27/oct/08)

Via Verde in the South Bronx — a sustainable, affordable housing project by Phipps Rose Dattner Grimshaw

La força del "Chi"

2008-10-23T23:39:00.002+02:00

Un gran Mestre...

post plagiat de http://maitetaitxi.blogspot.com/, que hi vaig arribar a través de http://elmeuoasi.blogspot.com/

Diàlegs de Confuci

2008-10-18T18:45:00.003+02:00

Algú demana a Confuci: Mestre, com és que no exerciu cap funció oficial?
A la qual cosa Confuci respòn: Al Llibre dels Documents es diu: "Ésser bon fill, ésser senzillament bon fill i bon germà ja és formar part del govern." Vegeu, doncs, que no hi ha cap necessitat d'ocupar un lloc per omplir una funció.

Diàlegs de Confuci. Barcelona: Aquari, 1983. p. 18

Kaprow

2008-09-28T18:55:00.005+02:00

Había una precisión formal basada en la falta de formalidad. (...) Pensábamos que la palabra clave era "comunicación", y al igual que muchos teóricos del momento estábamos convencidos de que la des-comunicación predominaba sobre la comunicación.

Allan Kaprow a "Joan Mater. Entrevista con Allan Kaprow"

tv pcd'a

2008-09-27T18:34:00.005+02:00

Priorat Centre d'Art
www.prioratcentredart.cat

DISSABTE, 11 D’OCTUBRE. 2008
REFUGI CIRIAC BONET [SIURANA]
[participació gratuïta]

NEOKINOK TV
TELEVISIÓ EXPERIMENTAL DE PROXIMITAT AMB DANIEL MIRACLE http://www.neokinok.tv/

12 MATÍ: PRESENTACIÓ / MINI TALLER OBERT AL PÚBLIC / CREACIÓ DE CONTINGUTS
5 TARDA: PROJECCIÓ DE VÍDEOS
6 TARDA: XERRADA / COL·LOQUI
9 VESPRE: EMISSIÓ UHF EN DIRECTE I VIA INTERNET: http://tv-prioratcentredart.tk/

Neokinok.tv és un col·lectiu —coordinat per Daniel Miracle— que treballa la creació audiovisual i la televisió experimental. Des de 1998 Neokinok.tv ha fet diversos projectes artístics al voltant del camp de l’audiovisual, l’art, la cultura i l’educació. El seu treball ha estat presentat a Barcelona, Madrid, Lausanne, Portugal, Mali, París, els Estats Units d’Amèrica i el Brasil. Com a projectes en procés, s’han obert diversos canals de televisió temporals utilitzant tant freqüències de la UHF i la VHF per a la seva difusió analògica com per Internet.
La proposta de televisió experimental de Neokinok.tv pretén mostrar altres maneres de veure i fer televisió, com ara la interacció amb la comunitat i la participació de l’audiència, que deixa de ser passiva per passar a ser activa.

rapers i samurais

2008-09-19T22:45:00.001+02:00

"l'originalitat consisteix en retornar a l'origen" gaudí

2008-09-14T23:18:00.004+02:00

al nou pis de lleida, just abans de començar el curs, motivat pel tema que he triat estudiar i amb ganes de gaudir de la xarxa que arriba lliurement a la meva habitació poso educació al youtube esperant rebre reflexions interessants. i així ha estat. el primer vídeo que surt és una xerrada al cccb de jorge wagensberg penjada per la uoc (garantia de qualitat):

tot just començar recullo il·lusionat aquesta divisió de la història de la matèria que m'anirà de putíssima mare per l'assignatura "creativitat i interdisciplina curricular. eines d'innovació educativa" impartida per l'estudiosa de la motricitat marta castañer.

estabilitat (seguir estant) - resisteix incertesa

adaptabilitat (seguir viu) - modifica incertesa

creativitat (seguir coneixent) - anticipa incertesa

cal destacar una informació clau que vaig reivindicar a lleida quan explicava el mapa conceptual que justifica l'abocador de sons:

"a més compressió, més comprensió"

sàvia afirmació.

podria seguir citant conceptes i explicant que relaciona l'obra d'artistes com picasso amb l'evolució de la cosmologia o dalí amb la quarta dimensió però crec més interessant proposar-te que apretis el play del vido que he "embedjat" en aquest post (encara no t'he convençut!!!???).

i per l'assignatura segur que també m'anirà molt bé aquesta cita on un terç dels conceptes del títol de l'assignatura s'hi veuen relacionats:

"la innovació no és només creativitat"

és d'aquesta conferència, la principal que et surt quan entres al canal de la uoc:

puntualitzar per acabar que en les dues conferències hi surt l'esport com a exemple. l'esport no és una ciència, és un fenòmen complex que moltes ciències busquen explicar. per entendre les relacions essencials que s'estableixen en l'acte lúdic, de totes les ciències existents, jo em quedo amb la praxiologia motriu.

the pillow book

2008-09-12T00:48:00.003+02:00

llegir els altres llibres (no recomanat si no s'ha vist el film del gran-greenaway)

veure "el cuerpo es un libro" (entrevista a peter greenaway)

és el teu cos un camp de batalla?

2008-09-11T00:20:00.004+02:00

veig aquesta notícia a elmundo.es:

Educar el cuerpo para prevenir lumbalgias

* Una técnica, que consiste en ser conscientes de la postura, alivia el dolor de espalda

i acte seguit caço els

Principios de la Técnica Alexander

El cuerpo no funciona como un conjunto de entidades separadas. Es una unidad en la que cada parte afecta a la totalidad.

La mente, el cuerpo y las emociones son inseparables, y como tales tienen un efecto recíproco.

El modo en que nos usamos afecta invariablemente a las distintas funciones del cuerpomente.

El mal uso es generalmente inconsciente y tiene una gran inercia debido a que es habitual.

alexander practicant amb una nena la tècnica que porta el seu nom

Un mismo estímulo produce siempre la misma reacción y se convierte en un hábito que nos parece natural y normal aunque en realidad esté produciendo daños en nuestra salud.

La mayoría de las personas sufrimos de una autopercepción defectuosa, no percibimos bien la organización y movimientos del cuerpo o su grado de tensión.

Una actitud orientada a la consecución de nuestros objetivos sin tener en cuenta los medios para lograrlo hace imposible el cambio.

La Técnica Alexander es un proceso de reeducación de la persona completa.

La Técnica Alexander es un proceso de desaprendizaje de hábitos físicos, mentales y emocionales para reemplazarlos luego con acciones, pensamientos y sentimientos conscientes.

i és que, amics meus, en massa casos la nostra ignorancia sensitiva fa que el que barbara kruger enunciava el 89 esdevingui una veritat com un temple:

l'altre dia vaig veure dead man de jim jarmusch. i a la més que recomanable web tecnicalexander.eu veig una savia frase, que al veure que és de william blake, ric pensant en "ningú":

“Si limpiáramos las puertas de la percepción, todas las cosas nos aparecerían como son, infinitas”.

i ja que hi sóm, no puc no recomanar ghost dog, el camí del samurai que mateix director estrena el 1999 fusionant la cultura samurai amb la hip hop d'una manera admirable:

cal destacar la bso, a càrrec d'rza. aquest és el hit:

sóc un caçador-recol·lector d'informació que pot anar a dormir satisfet. i parlant de caçadors recol·lectors:

"Por el contrario yo afirmo que la agricultura surgió de una situación de abundancia. La humanidad experimentó con el cultivo de cereales y utilizó el grano como complemento alimenticio. La intención inicial no era hacer pan con el grano, sino fabricar cerveza mediante su fermentación", señaló Reichholf ante la prensa en la presentación de su libro.

El catedrático muniqués asegura que la humanidad siempre ha sentido la necesidad de alcanzar estados de embriaguez con drogas naturales que "transmiten la sensación de trascendencia, del abandono del propio cuerpo".

En ese sentido, subraya la importancia de los chamanes, que eran quienes conocían los efectos y la dosificación de esas drogas, desde el alcohol a los hongos, pasando por las plantas que se pueden fumar, cuyo uso tenía muchas veces fines rituales en ceremonias de carácter religioso.

mira la notícia sencera: El hombre se volvió agricultor 'para beber cerveza y embriagarse'

Human/Nature: Artists Respond to a Changing Planet

2008-09-07T21:34:00.004+02:00

Museum of Contemporary Art San Diego (MCASD) + University of California, Berkeley Art Museum and Pacific Film Archive presenten:

Human/Nature: Artists Respond to a Changing Planet

http://www.artistsrespond.org

mirar el vídeo de presentació: vídeo

sexe ecològic

2008-09-05T22:17:00.002+02:00

Guía Greenpeace para un sexo amigable con el ambiente

genial com els de mèxic utilitzen "sustentable" enlloc de "sostenible" (problemàtica tractada al segon post del corralt)

notícia elmundo.es

jenny holzer!

2008-09-04T16:58:00.003+02:00

si l'ésser humà fos una obra d'art, la terra seria el seu suport. per això em preocupa l'estat de la terra. llavors a continuació faig una selecció de frases que tenen a veure amb la terra de jenny holzer, una artista conceptual, i que per tant, el seu treball també se sustenta tot i no tenir el seu suport objectual (pantalles elèctriques) perquè l'important no és l'objecte, sinó el concepte sabent que

# PRESENTATION IS AS IMPORTANT AS CONTENT

són dels 70 i 80 i encara vigents:

# ARTIFICIAL DESIRES ARE DESPOILING THE EARTH

# YOU ARE TRAPPED ON THE EARTH SO YOU WILL EXPLODE

# OUTER SPACE IS WHERE YOU DISCOVER WONDER AND WHERE YOU FIGHT AND NEVER HURT EARTH IF YOU STOP BELIEVING THIS YOUR MOOD TURNS UGLY

i finalment una que té a veure amb la creativitat que surt a la pel·li "camí de retorn" (que recomano) del dennis hooper en la que jodie foster fa d'artista i utilitza peces reals de la jenny holzer.

# CALM IS MORE CONDUCIVE TO CREATIVITY THAN IS ANXIETY

i aquestes que serveixen per clicar l'ull al mestre kipling:

# IF YOU HAVE MANY DESIRES LIFE WILL BE INTERESTING

# IF YOU LIVE SIMPLY THERE IS NOTHING TO WORRY ABOUT

he tret es frases de the art history archive

art social

2008-08-31T21:57:00.009+02:00

sorprenent aquest mail que m'envia mun pare:

De: Tanquem les Nuclears - Coordinadora per una Nova Cultura de l'Energia
Enviat: dijous, 28 / agost / 2008 16:25
Per a: - Tanquem les Nuclears - Coordinadora per una Nova Cultura de l'Energia
Tema: Imagen manipulada - Imatge manipulada

Entre aquestes dues fotografies hi ha la història d'un fotògraf, una agencia de premsa i una central nuclear necessitada de millorar la seva imatge.

Entre estas dos fotografías hay la história de un fotógrafo, una agencia de prensa y una central nuclear necesitada de mejorar su imagen.

Llegir tota la història relacionada, arxiu .pdf (CATALÀ).

Leer toda la história relacionada, archivo .pdf (CASTELLANO).

i li responc:

k fuerte me parece!

quan vaig veure la foto vaig pensar: quin poc enginy prendre el sol tot contemplant la nuclear... el que fa que les platges estiguin plenes! i resulta que és un muntatge...

reflexió al corralt:

hagués estat una obra mestra (sense considerar l'ètica de l'afer) si com el "crim perfecte" no s'hagués descobert. ara cal divulgar aquesta informació i que arribi a tothom que ha vist la fotografia als diaris i aprofitar per replantejar-nos el nostre model de vida. "cada semana China inaugura una nueva central térmica de carbón y la contaminación del aire es responsable de la muerte prematura de más de medio millón de personas cada año sólo en ese país, y muestra de forma desnuda los límites del modelo energético actual. (...) Será mayor el peso de las energías renovables, hoy limitadas a un modesto 5,3% (excluida la hidráulica)" afirma avui Manuel Ludevid (economista) a LVG.

a catalunya la xifra és més incípida: només un 3,6% el 2003 (segons l'Institut Català d’Energia)

i ja que ha sortit el tema de les nuclears, també en fa esment:

"Es razonable pensar que contaremos con una cuota no despreciable de energía nuclear de fisión (hoy el 9,8%), que no emite gases de efecto invernadero, si mejora la seguridad, la gestión de residuos, los riesgos políticos y el coste económico."

tot i que si volem un 100% de seguretat probablement només la tinguem si no requerim l'energia produida per les nuclears. "qui juga amb foc es crema" diem després de milers d'anys jugant-hi...

el que sí que podem tenir és un 100% d'energies renovables a tota la península. greenpeace ha fet l'estudi: Renovables 2050. Un informe sobre el potencial de las energías renovables en la España peninsular. és l'altra cara de la moneda de photoclima.

Colera expone dibujos de Cage y Cunningham

2008-08-30T12:53:00.006+02:00

John Cage no creía en las jerarquías de los sonidos e introdujo en su música el concepto dadaísta de azar, los ruidos de la vida cotidiana: "El silencio no existe", decía, y una de sus obras era dejar al auditorio enfrentado a 4,32 largos minutos de silencio, un vacío sin embargo lleno de sonidos del entorno, un cambio mental, un giro. El coreógrafo Merce Cunningham entendió su propuesta y ambos creadores participaron en varios proyectos, como el I Ching,el libro de la sabiduría china, textos fijos pero de lectura cambiante que se consulta como un oráculo mediante el azar, lanzando varillas o monedas. Estos dos conceptos, Tiempo y azar, son el lema de la exposición que organiza en Colera la galería d´Art Horizon, como homenaje a Cage (asiduo visitante de Cadaqués, donde jugaba al ajedrez con Marcel Duchamp) y a Merce Cunningham.

La galería expone obra en papel de Cage y de Cunningham y ha invitado a diversos artistas a exhibir obra inspirada en el tiempo y el azar. La exposición, cuyo cierre está previsto para el 22 de septiembre, incluye a Edvard Lieber, Masafumi Yamamoto, Juan Bufill, Romain Finke, Ralph Bernabei, Yves François, Vicenç Viaplana, Enric Ansesa, Richard Meier y Yoshiyasu Zenitani.

El día de la inauguración, el pasado 16 de agosto, se celebró una performance de música electrónica de José Manuel Berenguer, y la coreografía de Nora Sitges-Sardà y Claudi Bombardó, de Contrapuntus Danceport. Algo del título se coló en la fiesta inaugural, porque quiso el azar que en el transcurso de la velada tuviera lugar un eclipse de luna que pasó inadvertido para los músicos.

"En mis fotografías - dice Bufill- la realidad es fluida, las formas son transformaciones y el tiempo y el azar son fundamentales". Para Berenguer, "tiempo y azar son conceptos entrelazados. No existen uno sin otro".

–LVG 30/ago/2008 pg. 30–

veure la notícia segons emporda.info

Tres líneas trazadas sobre papel constituyen un trigrama. El trigrama tiene asociados toda una variedad de significados, en la tabla se resumen los más usuales.

extret de http://es.wikipedia.org/wiki/I_Ching

El neandertal no era más tonto –y el amigo rupester–

2008-08-27T15:03:00.006+02:00

"siempre se ha recurrido a evidencias indirectas, como las herramientas, para decir que los neandertales eran menos inteligentes. Pero lo único que veo distinto es la capacidad simbólica. No encontramos diferencias en lo desarrollado de la sociedad, en el uso del fuego, en la economía... Lo único que no hacían los neandertales era pintar".

Juan Luis Arsuaga a "El neandertal no era más tonto"

segons elmundo.es:

Demuestran que los neandertales tenían una tecnología tan eficiente como la del 'sapiens'

aprofito l'avinantesa per presentar el rupester, aquest ninotet que fa uns anys dibuixava a les parets de les urbes de segle XXI; retent d'aquesta manera homenatge als primers grafiters de la història de la humanitat.

phronesis + intuició

2008-08-25T18:58:00.004+02:00

PHRONESIS

Aristóteles, refiriéndose al conocimiento, distinguía entre episteme (teoría), techné (técnica, metodología o saber hacer) y phronesis (sabiduría práctica). Para Aristóteles, las tres eran importantes, pero otorgaba a la sabiduría práctica un nivel más elevado. Seguramente, deberemos ir más allá de la metodología si queremos comprender el fenómeno de la innovación. Incluso el conocimiento puramente teórico, al hablar de innovación, podría estar ofreciéndonos una visión limitada.

Joan Ramis-Pujol - Director dep. de dirección de operaciones e innovación de Esade (URL). "La sociedad de la innovación" (fragment). DEBATE LVG 25/08/08

INTUICIÓ

El lema del minimalismo, menos es más, tiene un nuevo campo abonado: nuestras decisiones. Pese a que los libros sobre toma de decisiones racionales han preconizado "mirar antes de saltar" y "analizar antes de actuar", en un mundo marcado por la incertidumbre quizá las leyes del mundo lógico no sean siempre útiles. Ni más información ni más memoria ni más opciones ni más tiempo para decidir son siempre mejores, afirma Gerd Gigerenzer, director del centro de Comportamiento adaptativo del Instituto Max Planck de Berlín. Las reacciones instintivas parecen simplistas, pero pueden ser más eficaces que una cantidad considerable de conocimiento e información. De hecho, las buenas intuiciones pasan por alto información: surgen de nuestra inteligencia inconsciente, esto es, de aplicar reglas generales que adquirimos con el tiempo y que nos permiten utilizan sólo un determinado número de datos de un entorno complejo. Un ejemplo muy simple sobre las paradojas de la información: si a un europeo le preguntan si tiene más población Detroit o Milwaukee dirá que Detroit, porque le suena. Y acertará. Un estadounidense, que conoce ambas ciudades, fallará mucho más ante la pregunta. En un entorno incierto, dice el autor, las buenas intuiciones deben pasar por alto información: en la bolsa una estrategia compleja de inversión que contemple toda la información disponible puede fallar porque explique demasiado en retrospectiva.

Justo Barranco. "La ignorancia es efectiva" (fragment). LIBROS LVG 11/05/08. crítica de:

DECISIONES INSTINTIVAS Gerd Gigerenzer Traducción de Joan Soler Ariel. Barcelona, 2008. 312 páginas Precio: 19,90 €

cànons estètics i equilibri locomotor

2008-08-23T00:39:00.004+02:00

el títol de la notícia "El 'sex appeal', cuestión de simetría" no ens aporta res de nou. sí que ho fa el seu contingut:

Estas características (referint-se a les dels prototips de la foto) no son fortuitas ni se trata de modas. Están directamente relacionadas con el potencial reproductor, la calidad de los genes, la capacidad competitiva y la salud, incluyendo la facultad para evitar a los parásitos con más facilidad.

és bo de saber. recordo que fa uns anys li comentava a una amiga que el prototip masculí era musculat i el femení lleuger (i flexible per naturalesa) per tal de facilitar les coses al moment de l'acte sexual. va respondre com si d'una bejenada es tractés. segurament segueixi essent així, però intuia que el tema sexual influia eminentment als nostres cànons de bellesa.

i és genial també la part final de la notícia:

Selección natural

En el caso de la longitud de las piernas, por ejemplo, los investigadores británicos observan una relación directa con el funcionamiento locomotor del ser humano.

De hecho, en un estudio anterior, otros investigadores habían comprobado que para los jamaicanos la simetría en las extremidades inferiores es mucho más destacada que en la parte superior del cuerpo, por la importancia que han tenido las piernas en su selección natural (el resultado es olímpico: el récord mundial de velocidad lo acaba de batir un jamaicano, Usain Bolt).

"En la muestra actual hemos visto que las mayores fluctuaciones de simetrías se producen en mayor medida en los rasgos de la parte superior del cuerpo, no en las piernas. Estas características locomotoras podrían convertirse en el blanco más importante de selección sexual, por encima de otras que no tienen esta función", argumentan los británicos.

En definitiva, la simetría corporal está directamente relacionada con la atracción sexual humana y, por tanto, a lo largo de millones de años de evolución se han ido concretando sus rasgos mediante la selección natural. De hecho, somos la única especie que ha abandonado las feromonas por un aspecto físico concreto como fórmula de atracción permanente.

amb cert afany reduccionista i sabent que falten fletxes, probablement + simetria -> + equilibri -> - desajustos corporals (-> + eficiència mecànica) = ser més atractiu

afegit posteriorment: l'altra cara del medaller a pequín: jamaica, primera. catalunya, setena

"Mi cuerpo es la única cosa que me pertenece" Ingrid Mwangi

2008-08-22T23:49:00.004+02:00

"Mi cuerpo es la única cosa que me pertenece... Reacciono, interpreto y cuestiono los clisés y los estereotipos a los que me enfrento... Uso el arte para despertar consciencias". Ingrid Mwangi

Títulos nacionales y fronteras geográficas están desplazados de sus contextos habituales, lo cual hace contemplar qué significan el nacionalismo, el color de la piel y la identidad étnica cuando se inscriben físicamente sobre un cuerpo.

podeu llegir això i més més sobre static drift (2001) a l'international museum of women

i aquí més obres de l'autora:

http://www.ingridmwangiroberthutter.com/mh/photo_works.html

l'art de greenpeace

2008-08-18T23:42:00.005+02:00

no m'estranya que "dos de cada tres espanyols acceptin pagar més per aparells ecològics" (ciberp@ís, 13 de març de 2008, p. 6).

amb les perspectives que s'albiren... (pots descarregar-te imatges futuristes: photoclima)

aquesta no és la única iniciativa de greenpeace que té interès des del món de l'art. n'hi ha moltes altres, com el "juego del algarrobico" o bé la magistral participativa i popular fotodenuncia:

http://fotodenuncia.greenpeace.es/

afegit posteriorment: el track "piano" pot ser una banda sonora pel llibre photoclima

+

2008-08-17T19:59:00.004+02:00

"vivimos en una cultura especialista en crear sistemas de evasión, mecanismos de entretenimiento. la muerte se ha convertido en un tabú, porque el mismo pensar es ya un tabú."

francesc torralba, la vanguardia, 16/ago/2008

Trenqueu-lo, doncs, contra la roda del meu cotxe, Serà la darrera música que d'ell en trauré

2008-08-06T08:15:00.004+02:00

Conec aquest llaüt. Que sovint no li he cantat!;
Ambdós estem fora de to, ambdós fora de temps.
[...]
Trenqueu-lo, doncs, contra la roda del meu cotxe,
Serà la darrera música que d'ell en trauré;
No com a obsequi al meu espòs, sinó com a comiat
Al gaudi d'aquest món.

–T. DEKKER, 1603–

l'energia de claudi mans

2008-08-03T18:24:00.003+02:00

la vanguardia, 3 d'agost de 2008

D E B A T E Retos energéticos

Las cuatro erres

CLAUDI MANS TEIXIDÓ - Director del Departament d´Enginyeria Química de la UB

El ordenador con el que escribo este artículo usa un caudal de energía superior al que empleo para pensarlo. Yo uso la energía química que me da mi alimentación. Él -el ordenador- usa sólo energía eléctrica a 220 voltios, procedente de una variada cesta de fuentes primarias: nuclear, hidráulica, eólica, carbón, petróleo y gas. En cambio mi automóvil sólo se alimenta de gasolina de 95 NO, derivada de petróleo; de cualquier origen y composición, pero petróleo. El concepto de energía es único - exceptuando su uso espurio en prácticas esotéricas y terapias alternativas-, pero hay muchas formas de energía, no todas intercambiables. Hasta hace poco, humanos, aparatos y sistemas de transporte no hemos competido excesivamente por la energía, porque había suficiente oferta barata del versátil petróleo. En efecto, este es apropiado para calefacción, para el transporte y para obtener energía eléctrica, además de ser una magnífica materia prima para infinidad de productos.

Nos sentimos hoy inmersos en un conjunto de crisis globales que se retroalimentan: crisis de la energía, crisis económicas, crisis medioambientales y crisis sociales. La especulación con las materias primas y su creciente demanda por el incremento del nivel de vida y de población de países emergentes se mezclan con el cambio climático y con la anunciada escasez de crudo y de otros recursos. Con la escasez, los biocarburantes clásicos se han demonizado en dos años - "usted me pide que yo no coma para que coma su coche"-, en una muestra de la desorientación global, inducida por visiones ideológico-políticas contrapuestas. Y es que lo mejor para uno no tiene por qué coincidir con lo mejor para el planeta, porque los precios de los productos no reflejan bien sus costes ocultos medioambientales o sociales, ni su utilidad objetiva.

¿Soluciones? No hay panaceas, sólo remedios parciales en el marco de un cambio cultural a escala particular y global. Habrá que aceptar con todas sus consecuencias que la energía es y será cara, y potenciar las archiconocidas tres erres, esto es: reducir, reutilizar y reciclar. En este contexto, habrá que ahorrar energía: aceptar más calor en verano y más frío en invierno. Optimizar la cesta de energías, usando la más eficiente en cada aplicación. Procurar que los bienes duren y regalar los bienes usados, para que otro los reutilice. Viajar menos y en transporte colectivo. Producir energía a partir de otras fuentes, revalorizando residuos actualmente sin utilidad. Facilitar la producción de energía de forma más distribuida a todas las escalas de producción. Superar la cultura del no. Guardar el crudo para fabricar productos y no para quemar.

Pero cada decisión es compleja. ¿Debo seguir usando la bombilla clásica, que aún durará horas, o sustituirla por la de bajo consumo, con el gasto de materiales nuevos, su transporte y la gestión del residuo que ello implica? No basta con decisiones basadas sólo en emociones y criterios cualitativos. Habría que calcular en términos económicos, en términos de energía invertida y en términos de residuos producidos, mediante los denominados análisis de ciclo de vida. Los legisladores deberían decidir objetivamente y explicar bien las decisiones a las que lleguen; y cada uno de nosotros, decidir sobre sus hábitos de consumo con la misma objetividad y lucidez.

La cuarta erre no es rezar. Es research, investigar. Quizás así veamos la luz al final del túnel, si la hay.

de cacera

2008-08-01T22:33:00.013+02:00

avui, com molts altres dies, he sortit de cacera.

he caçat i recol·lectat informacions molt interessants que cuino per a tu.

dels links de la pàgina de drap art (probablement la informació més interessant que hi hagi en tota la seva web) m'he retrobat virtualment amb els companys basurama. són collonuts: mireu, mireu (i tasteu!) l'apartat de descàrregues que tenen:

http://www.basurama.org/descargas.htm

mmmmmmm...!!!

han fet accions com SAFARI BASURA, i ara comencen el RUS.

"Recoger basura, (pensamos en basurama) es un proceso creativo en sí mismo.
De hecho, tirar basura, (y por tanto consumir y desechar), ya implica decidir, elegir.
Rescatarla de la calle y conseguir, con ello, que deje de ser “basura” es una operación de reutilización que nos separa del proceso industrial del reciclaje y nos acerca a la visión de la basura como la cara B de nuestra sociedad de consumo.

Transformar esa basura luego en algo útil o divertido es un proceso que nos hace no sólo acercarnos a la basura con otra mirada, si no acercarnos al mundo con otra mirada."

http://www.basurama.org/b08_rus.htm

NO - ON - OWN - WON (basrurama, 2008. seqüència final del vídeo "diseño de sobra 07")

aquests cracks participen activament a spermöla. sota el lema "tu basura no es basura", "es una herramienta web para evitar que vayan al vertedero todos los objetos que no necesitamos". iniciativa digna de reconeixement en temps d'extralimitació (en aquesta imatge d'un rigurós estudi amb dades fins el 99 pots veure el número de terres que la humanitat requereix en relació a les que disposa):

aquest gràfic és del dennis meadows. concretament no trobo l'estudi d'on me'l vaig baixar, però sí que n'he trobat un on hi surt el gràfic més actualitzat:

http://www.sos2006.jp/english/rsbs_summary_e/5-are-we-living-beyond-earths-capacity.html#6

i en territori spermölí he caçat un cocodril!!!!

http://patiomaravillas.net/sincoste

en contraposició a la inciativa SINCOSTE podem llegir sobre una persona clau de la història contemporània, un "personaje lleno de excesos (...) con un desafío a la autoridad en todas las escalas"...

http://www.elpais.com/articulo/portada/hombre/invento/billete/elpepusoceps/20080720elpepspor_1/Tes/

el mateix sintagma adjectival anterior podria qualificar a francesc vidal, artista que entre altres coses fabrica bitllets (una de les seves edicions –diner públic– li ha servit per guanyar l'edició 99/00 del concurs internacional d'art públic de calaf, d'altres per financiar projectes culturals com el pcd'a –ja exposats en aquest mateix lloc–...). i en una de les moltes informacions que em passa, hi sortia lo del drap art. així doncs, tornant a l'origen podem qualificar la jornada com a favorable i motivant.

fins la propera!!

si t'ha interessat aquesta informació, et recomanem:

http://www.sindominio.net/fiambrera/007/ymng/index.htm
http://www.yomango.net/

–DEDICATED TO FRANCESC VIDAL–

afegit posteriorment: podeu descarregar-vos una entrevista molt interessant a basurama clicant aquí

dinamitar el piano de nau-côclea

2008-07-24T18:36:00.004+02:00

Dinamitar el piano de Nau-Côclea
CORRENT ALTERN
www.myspace.com/correntaltern

Corrent Altern proposa realitzar la darrera improvisació amb el piano resident de Nau-Côclea sota el nom “Dinamitar el piano de Nau-Côclea”. Aquesta obra consta de dues parts: Sorollosa (acció concreta: dinamitar el piano) i Silenciosa (resultat a llarg termini de la destrucció del piano). Així doncs, Corrent Altern, molt influenciat per Tres i la filosofia taoista —entre altres—, d’una manera paradoxal contribuirà a resoldre el problema pendent de la música, que segons Walter Marchetti, és que segueix sonant. Aquesta acció ens recorda a les càlides intervencions musicals del jazzman Yosuke Yamashita.

de Marc Cortadelles Adzerias
per a clara@naucoclea.com
data 14 / juliol / 2008 14:17
assumpte dinamitar
enviat per gmail.com

14 / jul. [dinamitar.doc]

Ei Clara,

Em dic Marc i sóc de Reus. He rebut la info del piano resident i et proposo fer-hi la última actuació, a veure què et sembla. També t'escric quatre ralles de currículum.

Ja em diràs alguna cosa!

Fins aviat.
Marc

de clara@naucoclea.com
per a Marc Cortadelles Adzerias
cc "montserrat M. coclea"
data 14 / juliol / 2008 17:12
assumpte Re: dinamitar
enviat per naucoclea.com

14 / jul.

Hola Marc, que bé que vulguis participar.
Dues cosetes: la primera és que el darrer dia (26) i el dia després del darrer (27) ja hi ha intervencions programades. El dia 28 ja no tindrem piano, tant si participes tu com si no, perquè el piano se l'haura emportat el seu propietari, o sigui que si participes, hauriem de fer una mica de filigrana amb els horaris.

La segona cosa és una mica més complicada, i és que com que el piano no és nostre, quan el tornem ha de tenir i tenir a lloc totes les tecles, totes les cordes, la tapa, els tres peus, els pedals i el faristol d'aguantar les partitures. És un compromís (tot lo arbitrari que vulguis, però contret per les dues parts) que tenim amb el propietari que si no complissim ens el faria pagar nou, i seria molt complicat per a nosaltres.
De la manera com expliques el projecte no acabo d'entendre si la teva participació garantiria aquest petit detall, petit per a tu que vens i participes i marxes ben lluny content i descansat, a la remota Reus on nosaltres que som empordaneses, i el propietari del piano que és de Banyoles, ho tenim difícil per venir a estovar-te el cul (pensa que tenim molta feina, estem en temporada alta). Com ho podem solucionar, això? mmm....

fins aviat, gràcies per la proposta, espero feedback!

Clara

Clara Garí
Nau Côclea: http://www.naucoclea.com
HoritzóTV: http://horitzo.tv
clara@naucoclea.com
Camallera
Spain

pots descarregar-te el pdf des de la web de coclea clicant aquí

–post DEDICATED TO MARCEL DUCHAMP (b. 28 - VII - 1887)–

videoartista de nova zelanda en exlusiva al priorat

2008-07-16T19:34:00.009+02:00

Priorat Centre d'Art
www.prioratcentredart.cat

DIVENDRES, 18 DE JULIOL. 2008 - 7.30 VESPRE
BAR. LA VILELLA BAIXA [PRIORAT] entrada gratuïta

DISSABTE, 19 DE JULIOL. 2008 - 7.30 VESPRE
TEATRE FLOR DE MAIG. GRATALLOPS [PRIORAT] entrada gratuïta

EMIT SNAKE-BEINGS
www.snakebeings.co.nz
projecció de films + col·loqui amb el director + intromissió sònica

Emit Snake-Beings és un dels artistes i coordinadors culturals més actius dins l’escena experimental de Nova Zelanda. cineasta, músic, performer, escultor, programador, organitzador del HUFF (festival de cine underground de Hamilton) i membre del col·lectiu maggotism international.

Nascut en els suburbis estèrils d'una ciutat post-industrial, Emit Snake-Beings va ser influenciat, de bones a primeres, per l'autonomia de l’ètica post-punk (“fes-t’ho tu mateix”). A partir d'una distribució a petita escala, va començar a donar-se a conèixer amb les seves bandes sonores de pel·lícules. Més endavant, en un altre intent d'escapar del tedi, es va canviar el nom i va iniciar una sèrie d'exploracions autodidactes.

Durant un ritual nòmada de desterrament de sis mesos, que va començar a Holanda i va acabar a Espanya, ESB va crear i destruir una sèrie de santuaris dedicats als quatre elements. El film The Shrine (El santuari) (1993) documenta part del ritual dedicat a l’aire i va fer que Snakebeings esdevingués involuntàriament cineasta.

Amb l'experiència de tot aquest ritual va començar un decenni d’escultures-santuaris que funcionen amb monedes, en les quals la Màgia, l’Art, la Religió i la Tecnologia van ser sintetitzats en un sol concepte. The Alchemical Pilgrimage (El pelegrinatge alquimista) (2001), filmada a Nova Zelanda, és la primera pel·lícula d’un seguit de films que tracten el control mental, la hipnosi social i una visió remotament situacionista. El 2005 Snakebeings va iniciar estudis universitaris formals. Enguany, el desembre, farà un màster de cinema improvisat guiat per la màxima de The Cult of the Dead Light-Bulb: “Sense cap esforç conscient”.

presentació del projecte CARELLO [TGN] per ARNOLFINI
www.carello.org

Carello és un cicle dedicat a la creació audiovisual que obre un laboratori d’art a l’espai públic i neix de la necessitat d’estendre la vivència participativa de l’art, d’intentar fer cada vegada més petit el distanciament entre artista i espectador.

mà dura per madurar. l'art de domar nens i altres conseqüències del sistema

2008-07-09T19:21:00.005+02:00

l'aprenentatge requereix disciplina. per tant, sense disciplina, no hi ha aprenentatge. i aquesta és mancada a molts nens d'avui. infants amb els valors agressius del capitalisme inculcats que no són capaços de gaudir d'allò que estan fent perquè van a 1000rpm i amb la preocupació continua de no baixar el ritme. l'esport competitiu afavoreix a aquest estat desfavorable, de la mateixa manera que l'esport d'elit va contribuir en l'enderroc de la URSS per donar pas al capitalisme.

però la principal culpa és dels pares, la majoria agents actius del sistema. aquests hi haurien d'anar*. tanmateix l'escola tampoc fa bé la seva feina. com apunten zabala i arnau a "11 ideas clave. cómo aprender y enseñar competencias" a l'escola preparem els nens per l'institut. a l'institut, per la universitat. la universitat, pel món laboral. i per la vida?? és també un deure de les institucions docents l'ensenyament de competències per a la vida? els afins a la docència els hi pot interessar llegir l'article la enseñanza de las competencias, fragment del setè capítol del llibre citat.

i tornant i acabant amb el tema de l'autoritat. pot sonar fatxa però és així: necessitem mà dura per madurar. i moltes persones que tenen el rol d'educadors no tenen ni mans.

però bé, no desencadenaré un text del paper autoritari que el docent ha d'adoptar front el desordenat discent; principalment perquè ja s'ha fet (un bon exemple: foltalecer la profesión del docente d'álvaro marchesi). simplement, mentre visc la situació em vé de gust compartir-la.

*quan era nen, al meu cole dèiem: "li vas" (a la professora) o bé amenaçàvem a qui ens molestava diguen: "li aniràs eh?"

i finalment dir una obvietat que em serveix per encadenar-la amb una altra informació: si el nostre sistema fos més equilibrat l'assunto seria ben diferent. i probablement tampoc existiria l'acte social que recomano a continuació.

Divendres 11 de juliol:
20:00 :: Col·legi d'arquitectes de Reus // Recetas urbanas :: Arquitectura. Conferència a càrrec de l'arquitecte sevillà Santiago Cirugeda

web santiago cirugeda: recetas urbanas

organitza: perejil's sounds

exgae (vs sgae) i la mutilació del coneixement

2008-07-08T18:47:00.010+02:00

al manifest d'aquesta campanya s'hi pot llegir:

Muchos comparan este cambio tecnológico con la invención de la imprenta, herramienta que revolucionó la difusión de la cultura gracias a su capacidad de copiado, más rápido y fidedigno al original que el que pudiera realizar el copista más estimado de la época. La utilización de la imprenta extrajo de los monasterios los libros que sólo estaban al alcance de una élite privilegiada, a pesar de la poderosa oposición de unos pocos, movidos por sus intereses particulares. Es cierto que los copistas se quedaron sin su trabajo y debieron dedicarse a otra cosa pero, ¿quien sería capaz hoy de prohibir la imprenta?

amb aquestes informacions podem entendre de què va aquest projecte. per aprofundir-hi pots linkar a la web escrita al final del post. a continuació aprofito per compartir un concepte que m'encanta i que molts consumidors de coneixement no ens hem plantejat:

perquè la majoria de coneixement esà estructurat linialment (inici-nus-desenllaç)?

la resposta la trobem a l'hipertext, llibre de joan campàs que recomano a tots aquells que els hi interessi la teoria i la reflexió filosòfica de la informació. diu que és provocat per un fenòmen cultural; el naixament de la impremta. l'estructuració lineal del coneixement porta implícit el problema del "coneixement mutilat" perquè en algun moment tallem els enllaços o connectors que uneixen la informació. aquest problema no el trobem a l'ordenació hipertextual de la informació, que ens permet una millor descipció de la realitat: ella tampoc és lineal.

l'edició és a càrrec de l'editorial uoc, col·lecció vull saber. heus ací la fotografia de la portada:

també pots veure la tesi de joan campàs: "Paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003). Instal·lacions interactives, Net.Art i hipertextos en línia com a estudis de cas"

en ella hi trobem grans idees. en destaco una:

Jugar-hi (referint-se als jocs hipertextuals, tot i que també aplicable a altres situacions lúdiques) no vol pas dir acceptar resignadament un determinat sistema de valors ni sotmetre’s a les regles, vol dir reinventar la nostra mirada per poder practicar, conscientment, el joc de la crítica i, qui sap, potser, per inventar un altre joc.

Y una cosa más:

Porque la cultura libre y colaborativa es la Cultura de nuestra época, porque es un hecho, porque ya no hay vuelta atrás…

EXGAE presenta:

Los premios que barrerán los Grammy, los Goya, los Max …
Los 1º premios no competitivos de la historia de la Cultura…
Los 1º premios internacionales de Cultura de la sociedad digital…

Los premios OXCARS
La eXcelencia es compartir

Martes 28 de octubre de 2008, Sala Apolo – Barcelona

Multiplica y reparte.

Más informaciones:
http://exgae.net
Multiplica y reparte

afegit posteriorment: des de la web de coclea m'he descarregat el llibre COPYFIGHT (CASM, 2007)

curro claret, dissenyador sostenible

2008-07-07T14:07:00.003+02:00

diu:

En relació amb altres temps, avui en dia som conscients de l’impacte que estem provocant els éssers humans al medi ambient. A causa de l’evidència dels danys causats al nostre entorn, existeix la necessitat de reaccionar clar, des del disseny. Probablement el món del disseny tingui una part important de responsabilitat en aquesta situació socioambiental; per això hem de canviar molts dels paràmetres amb què hem estat treballant.

curro claret treballant a la panera.

i segueix:

Aquest era una aspecte que no formava part de la reflexió del dissenyador. Tanmateix, si ens hi parem a reflexionar, és incoherent dissenyar sense tenir en compte l’impacte mediambiental del producte que creem. Esperem que aviat algun dia no necessitem el terme ecodisseny, i que tot el disseny sigui per definició eco.

són conceptes trets de l'entrevista de curro claret de la panera.

reduïm els residus del nostre territori

2008-07-01T21:20:00.005+02:00

llegeix el manifest, informa't i decideix: http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/manifest/index.html

duchamp, man ray i picabia al mnac

2008-06-26T16:06:00.007+02:00

El MNAC explora en una exposició coproduïda amb la Tate Modern de Londres la relació entre tres artistes: Marcel Duchamp, Man Ray i Francis Picabia

TRIPARTIT D'AVANTGUARDA

Montse Frisach

L'aventura artística de les avantguardes històriques té molts actors. Tres d'ells, companys en la investigació artística i amics en l'àmbit personal, són Marcel Duchamp (1887-1968), Man Ray (1890-1976) i Francis Picabia (1879-1953), units per la voluntat transgressora, el sentit de l'humor i l'objectiu de traspassar tots els límits. Tots tres -potser Duchamp de manera molt més punyent i clarament viva en els temps actuals- van esdevenir autèntiques icones de l'art del segle XX i protagonistes actius d'uns canvis en l'art que ja serien irreversibles.

No és gens habitual que aquests tres noms s'incloguin en exposicions col·lectives sobre l'art de la primera part del segle XX, però la mostra que ara es presenta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) fa dialogar cara a cara les obres dels tres artistes, buscant tant els punts de concomitància com els de divergència. L'exposició Duchamp. Man Ray. Picabia, que s'ha vist aquests últims mesos a la Tate Modern de Londres, mostra més de 300 obres dels tres artistes, algunes fetes en col·laboració. És una demostració, diu la comissària de la mostra i cap de recerca de col·leccions de la Tate Modern, Jennifer Mundy, que tots tres compartien un mateix territori intel·lectual i estètic, malgrat ser diferents. Mundy remarca especialment "l'amistat i en cap moment rivalitat" que va unir els tres artistes. "Res a veure amb relacions tipus Picasso i Matisse, més basades en la rivalitat", afegeix. Això sí, Duchamp, de la mateixa manera que fa en relació amb tota la història de l'art del segle XX, se n'erigeix en líder, generós en idees i també en ajuts purament pràctics, d'aquest tripartit d'avantguarda, molt més fructífer que d'altres tríades.

La celebèrrima 'Font', de Marcel Duchamp, del 1917, una idea 'escandalosa' que va marcar la història de l'art del segle XX, s'exposa al MNAC. Foto: Pere Virgili

L'exposició és una superproducció de luxe, didàctica com tota producció artística gestada a la Gran Bretanya. Això sí, amb moments d'art i assaig, en el sentit que combina "obres mestres que s'han convertit en icones" amb peces més desconegudes i exquisides. Entre les primeres destaca el celebèrrim ready-made titulat Font, de Duchamp, un urinari col·locat a l'inrevés amb títol, autor, data de realització i signatura. Simplement un gest dadà, del 1917, però més important encara pel que significa com a obertura de portes de cara a l'art conceptual, que a finals del segle passat acabaria impregnant-t'ho tot. Evidentment, l'urinari va anar acompanyat d'escàndol a la seva època. El més curiós (i trist) és que gairebé un segle després molts encara en fan mofa o se senten molestos per una de les idees més brillants i enginyoses de la història de l'art. A la mostra també s'inclouen altres ready-mades famosos de Duchamp com el Portaampolles i la Roda de bicicleta, muntada en un tamboret. Man Ray va homenatjar més endavant Duchamp amb un portaampolles amb maniquins de fusta, molt poc conegut.

El vidre de la núvia

Una altra icona del segle, intel·lectualment i estèticament molt més complexa que l'urinari, és el Gran vidre, títol fàcil i curt de l'original i fantàstic La núvia despullada pels seus solters, encara. Es tracta d'una de les obres centrals en la producció duchampiana, de fet conceptualment una pintura elaborada lentament sobre un vidre des del 1915 fins al 1923. La peça aplega molts dels elements que van interessar tant Duchamp com Man Ray i Picabia: una història transgressora i paròdica sobre l'atracció sexual entre una núvia (representada al vidre superior) i nou solters (amagats a sota). Transgressió en el contingut, tractat com si es tractés d'un tema de física i geometria, i també transgressió formal.

La fragilitat del Gran vidre original ha portat a fer-ne versions, com la que es presenta a la mostra, realitzada per l'artista pop britànic Richard Hamiltons a mitjans dels anys 60 i que habitualment es pot veure a la Tate Modern. La transparència i la llum, fonamental en el Gran vidre, està present en altres de les obres mestres de la mostra, com les rayografies de Man Ray, que no poden faltar mai en una mostra d'avantguardes històriques, o les pintures amb superposicions de Picabia.

L'inici del recorregut de l'exposició explica molt bé els principis pictòrics dels tres artistes. Duchamp va començar sent un pintor pràcticament realista però de seguida es va interessar pel cubisme. Però més que desconstruir els objectes, el que pretén és retratar el moviment, i ho fa en obres com el Nu baixant les escales, del 1913, del qual al MNAC es pot veure una versió posterior fotografiada -segurament per Man Ray- i pintada a sobre pel mateix Duchamp. "El que els interessa és que sigui l'objecte el que es mou i desconstrueix; tots tres tenen en comú aquest concepte", apunta Mundy. Picabia ho fa, per exemple, en pintures coloristes com Torno a veure en la meva memòria la meva estimada Udine, inspirada en el moviment de les ballarines exòtiques que actuaven en un vaixell.

Humor i transgressió

El sentit de l'humor i lúdic la transgressió i l'erotisme, elements consubstancials al dadaisme i el surrealisme, estan presents en tota la mostra. Man Ray fotografia Duchamp amb el cap rapat en forma d'estrella. Duchamp es transvesteix en el seu alter ego femení Rrose Sélavy. Picabia pinta sevillanes fumant i als anys 40 dones nues amb estil kistch coquetejant amb gossos. I el voyeurisme de l'espectador es posa a prova quan mira a través dels forats de l'obra de Duchamp Étant donnés.

*
Duchamp. Man Ray. Picabia.

MNAC. PARC DE MONTJUÏC. BARCELONA. FINS AL 21/9

font: avui

acabo el post amb cites d'aquest trident dadà:

"el que combat i es retira a temps pot lluitar una altra vegada; però el que lluita i mor no podrà tornar al combat." (man ray)

picabia:

el nostre cap és rodó perquè el pensament pugui canviar de direcció.

hay que hacer algo, pero no pensar en hacer algo.

mejor no hacer nada que hacer cualquier cosa.

duchamp:

desde que los generales ya no mueren a caballo, los pintores no están obligados a morir en el caballete.

contra toda opinión, no son los pintores sino los espectadores quienes hacen los cuadros.

mi capital es el tiempo, no el dinero.

las palabras no tienen absolutamente ninguna posiblidad de expresar nada.

com més dura és la crítica, més incentivat hauria de sentir-se l'artista.

des de l’altra banda, sempre són els altres qui moren. (epitafi)

dinar amb alt contingut kilopedagògic-crític

2008-06-22T15:52:00.005+02:00

menú del dia:

1r plat:

- la combativa inocencia y la lucidez de un hombre inquieto. és un excel·lent plat que ens serveix per introduir-nos plenament a l'àpat. marcos santos (univ. de granada) parla del pensament d'ivan illich, una persona que es va fer càrrec ell mateix dels tumors cancerígens que tenia a la cara i amb tècniques orientals va viure quasi vint anys amb el càncer, que segons els pronòstics inicials dels metges, hauria d'haver acabat amb la seva vida al cap de pocs mesos.

2 plat:

- camins de tornada - camins d’anada. encreuaments entre l’educació i la cultura. entrevista de pedagogia del número 1 de qui a qui. qui aquí? un plat més lleuger on es troben diferents punts de vista.

el menú inclou entrant (un plataret de pedagogia crítica de la viquipèdia), postres (frases cèlebres de paulo freire) i beguda:

dinar dedicat a albert morelló

de la perifèria al centre

2008-06-19T01:26:00.009+02:00

sí, l'han clavat!!! nova activitat del priorat centre d'art!! (volia ser una rima això...) serà el dia 5 a gratallops, a les 7 del vespre. hi haurà la projecció de "tierra negra", un documental de mines, un documental d'incertesa. després farem un debat i es presentaran dos llibres (l'altament recomanable nou d'idensitat que pots descarregar-te'l uns quants posts més cap baix i el llibre "sit manresa, servei d'interpretació territorial".

i de la perifèria (priorat) anem al centre (bcn) recomanant radio web macba - recerca: "Recerca obre una línia de programació radiofònica amb l'objectiu d'observar de prop escenes i personatges clau en el món de l'art contemporani que s'inicia amb AVANT, un monogràfic sobre la música experimental a Espanya."

http://rwm.macba.es/ca/recerca

he tingut la sort de conviure a finals de l'any passat amb llorenç barber i la seva family i son persones encantadores. també de viure una plena i molt intensa experiència sensitivoemocional dirigida per francisco lópez: l'experiència em diu que val la pena escoltar-los, però per si voleu més motius, ells dos són de "lo poquet" de les espanyes present a nivell internacional experimental (a rwm recerca parlen sobre la seva obra aquestes mateixes personalitats, a més a més d'esplendor geométrico, un clàssic).

i finalment, per aquelles persones que els hi agradi la música i l'art (sobretot experimental) i la ciència (sobretot física), per aquelles que vulguin introduir-se a la teoria del caos, per aquelles que dubtin de la complexitat de la natura, per tots aquests i molts més: caos, aleatoriedad, fractales y audio de roc jiménez (responsable de rwm recerca). gózanlo!

"que poc que hem avançat..."

2008-06-18T14:48:00.006+02:00

aquesta és la cinquena i última part d'un documental que sembla inspirat en l'obra daliniana però que tristament és la realitat. pel youtube és fàcil de trobar les altres quatre parts...

afegit posteriorment: aquí es poden veure tots els vídeos, a més a més d'una interessant entrevista de josep cuní a ramon tremosa (autor de "catalunya serà logística o no serà")

Èric and the Army of the Phoenix s'ha convertit en pocs mesos en el cinquè més comentat del món, el que té més videorespostes, amb 7.600, i el sisè més vist de política del regne espanyol.

promesa de futur: clara

2008-06-18T13:17:00.004+02:00

el planter de l'art reusenc va ser intel·ligent al fitxar clara cortadelles adzerias (17 anys) fa dues temporades. si algú dubta d'aquestes paraules pot visitar el seu flickr i veure les jugades que es marca, naturals* com la vida mateixa. revelen l'estima que clara té al món i això la porta a començar a dibuixar la preocupació per aquells que es troben en una situació socioeconòmica inestable que no els permet gaudir-lo tal com fa ella des de la tranquil·litat. no seria d'estrenyar que la seva sensibilitat fes desenvolupar profundament aquests temes en el seu futur professional.

*adjectiu que la mateixa jugadora utilitza per descriure la seva obra.

homo ludens ludens

2008-06-17T14:25:00.006+02:00

Les avantguardes van introduir el joc i la diversió a l'art amb l'objectiu de minar l'art (elitista). En els últims anys, la introducció de temes socials i polítics en el videojoc està minant la trivialitat que habitualment s'assigna a aquesta forma d'oci popular, de baixa cultura. Aquesta capacitat de sobrepassar la línia cap a un i altre costat, de transcendir i subvertir les normes, demostra que la naturalesa flexible i irreverent del joc porta implícita la transgressió, la ignorància expressa i la invenció de les regles. El joc contempla la trampa.

A LABoral Centro de Arte y Creación Industrial té lloc, del 18 d'abril al 22 de setembre, Homo Ludens Ludens, una exposició internacional que examina el joc com a un element essencial als nostres dies i destaca la seva necessitat a la societat.

és interessant veure els treballs seleccionats per l'exposició. alguns són jocs que convinen la motricitat humana i la tecnologia digital que s'uneixen a un món virtual (el burbujómetro, himalaya's head) i d'altres són "videojocs clàssics" (estrecho adventure, faith fighter...) que per cert, tots són d'oposició. les propostes interactives es complementen amb documentals relacionats amb l'àmbit lúdic, com gold farmers, i fins i tot una "peculiar entrevista con maciunas, el fundador de fluxus, que tuvo lugar meses antes de su fallecimiento en 1978".

a estrecho adventure (imatge), "Abdul, héroe del juego, debe salvar toda una serie de obstáculos para atravesar la frontera, el Estrecho de Gibraltar, y así adentrarse en la Europa soñada. Tras conseguir entrar en España, en la segunda fase del juego, recoge hortalizas en los invernaderos del sur del país para finalmente conseguir el premio: los papeles."

massage me és una bona proposta des d'un punt de vista ludomotriu i conceptual, però segons el meu criteri, té un gran defecte: si els jugadors juguessin amb cascs i els "massatjats" no es preocupessin del desenvolupament virtual i s'estiressin en una bona postura (fixeu-vos en les cervicals d'algunes noies al vídeo...) seria un massatge també per la salut i no només per la mera diversió.

la més interessant de totes les obres probablement sigui bordergames de la fiambrera obrera & mar de niebla, per dos motius principals: 1- és interactiva, i 2- configura el seu treball juntament amb una part de la societat fent que la incidència en la realitat, a priori, augmenti: "consiste en una serie de talleres con jóvenes donde se desarrolla la reconfiguración virtual e interactiva de su entorno, construyendo la narrativa de un videojuego de aventuras donde ellos son los protagonistas." en aquest vídeo de tv3 es pot veure l'interessant joc de realitats: http://www.tvcatalunya.com/videos/477749

el joc és, sens dubte, un bon reflex social, inclús "configuratiu", ja que segurament també ens eduqui o maleduqui. "díme a que juegas y te diré quien eres".

la revolució silenciosa

2008-06-15T16:14:00.008+02:00

una mostra de les imatges recollides pel tres:

una mostra de les imatges del tres:

afegit posteriorment: es sumen dues imatges cedides per rafa marcos:

podeu llegir un fragment de "El arte de callar, fue escrito en París en el año 1771 por el abate Joseph Antoine Tousssaint Dinouart."

the silence blog

2008-06-14T18:11:00.012+02:00

the silence blog

afegit posteriorment: cites de silenci de silencio.com
a destacar:

"El problema todavía no resuelto de la música es que sigue sonando." Walter Marchetti

"El silencio es el ruido más fuerte, quizás el más fuerte de los ruidos." Miles Davis

"El hombre silencioso no presta testimonio contra sí mismo." Aldous Huxley

"Manejar el silencio es más dificil que manejar la palabra". Georges Benjamin Clemenceau

"Si los españoles hablráramos sólo y exclusivamente de lo que sabemos se produciría un gran silencio que nos permitiría pensar." Manuel Azaña

"Para toda clase de males hay dos remedios: el tiempo y el silencio." Alejandro Dumas

"Cuídate de los que sólo ven desorden en el ruido y paz en el silencio." Otto von Bismark

tres. conciert per apagar # 22. apagar maçanet de cabrenys. girona 2007

"hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat" a. eisntein

2008-06-13T17:26:00.004+02:00

"la imaginació és més important que el coneixement"

"el misteri és la cosa més bonica que podem experimentar. és la font de tot art i ciència veritables"

"energia és igual a la massa per la velocitat de la llum al quadrat"

"el nacionalisme és una malaltia infantil. és el xarampió de la humanitat"

aquestes són algunes de les viquidites d'albert einstein. en castellà n'hi ha més (a destacar "al principio todos los pensamientos pertenecen al amor. después, todo el amor pertenece a los pensamientos", i també de més autors i temàtiques: wikiquote

és interessant llegir les de da vinci i curiós mirar temàtiques, com epitafis i frases sobre la vida i la mort, també les carismàtiques cites de dirigents polítics.

eina i l'art de la guerra (de sun tzu)

2008-06-13T14:56:00.006+02:00

després de llegir l'entrevista a àlex vendrell, líder dels eina, al 152è número d'enderrock, decideixo comprar-me l'art de la guerra (llegeixa'l en castellà desde wikisource), el llibre escollit per construir el seu primer disc que porta el mateix nom que el tractat militar escrit el segle VI a.c. m'agradaria destacar algun dels molts fragments cèlebres del text:

"un gran general ha de conèixer l'art dels canvis. si es limita a un coneixement vague de certs principis, a una aplicació rutinària de les regles de l'art, si els seus mètodes de comandament estan mancats de flexibilitat, si examina les situacions d'acord amb determinats esquemes, si pren les decisions d'una manera mecànica, no es mereix comandar."
de l'article VIII "els nou canvis"

els components d'eina (el primer grup de rock postnuclear català segons un article d'icat fm) abans eren un dels referents de l'escena revolucionaria independentista de caire socialista dels països catalans: inadaptats. però la seva experiència els ha portat a adoptar una postura crítica d'aquest moviment, visió compartida per l'amic carod, mun pare i jo mateix. no es tracta d'espantar a la gent (com s'acostuma a fer) sinó d'actuar "perquè la pràctica fa sumar gent" -com diu àlex a l'entrevista- fent veure que la independència beneficia als catalans.

inadaptats era un grup especial però com gran part de l'escena independentista-ppcc tenia molts estereotips: "voliem trencar amb tots els prejudicis associats al grup i amb els tics que havíem anat reproduint". per això s'han refundat.

tanmateix, penso que aquest nou grup ha evolucionat a nivell conceptual i estètic, però per les cançons que he sentit en el seu myspace, el nivell musical deix molt de desitjar, crec que la neteja és poc profunda. però és comprensible, es troben en un delicat moment transitori (estat en el qual penso que hauria d'estar l'escena independentista, estancada segons el meu criteri), que té com a precedent el disc "homenatge a ovidi" d'inadaptats perquè formalment recorda al nou treball; plantejament que seguiran en els propers: "l'objectiu és que cada nou disc d'eina treballi un àmbit temàtic concret"

crec que la feina introjectiva que està fent aquest grup s'ha de considerar encara que el seu extremisme pugui fer que no es comparteixi plenament. si més no, són profundament conscients de la problemàtica global (o així ho mostren, pels més desconfiats) i actuen pel bé del col·lectiu en el qual pertanyen, amb constant afany d'actualització. això avui, i fa 27 segles, és digne de reconeixement, per això em compraré el seu disc de preu raonable (14 euros) sabent que inclou la traducció del genial tractat militar i una interpretació marxista del mateix.

i finalment, lligo aquest post amb un dilema filosòfic que, partint d'"orsini", provoca una explosió de plaer a aquell que el degusta:

pots descarregar-te lliurement aquesta obra en el seu context, la revista qui a qui. qui aquí? núm. 2 també relacionada amb l'essència d'aquest post.

"la revolució russa és la revolució francesa que arriba tard, per culpa del fred."
salvador dalí

"para el artista, se trata de que la creación, como prioridad, se haga cargo de la realidad antes que trabajar del lado del simulacro" p. ardenne

2008-06-09T13:21:00.003+02:00

"esta vez, para el artista, se trata de que la creación, como prioridad, se haga cargo de la realidad antes que trabajar del lado del simulacro, de jugar con el fenómeno de las apariencias" p. ardenne

Desde los comienzos del siglo XX numerosos artistas han abandonado el territorio del idealismo, rechazando en bloque las formas tradicionales de representación y desertando de los lugares institucionales para sumergirse en el orden de las cosas concretas. La realidad se convierte en primera preocupación, teniendo como consecuencia una remodelación del “mundo del arte”, desde la galería al museo, del mercado al concepto de arte mismo. Emergen entonces unas prácticas y formas artísticas inéditas: arte de intervención y arte comprometido de carácter activista, arte que invade el espacio urbano o el paisaje, estéticas participativas o activas en los campos de la economía, de los medios de comunicación o del espectáculo. El artista se convierte en un actor social implicado, a menudo perturbador. En cuanto a la obra de arte, adopta un giro completamente nuevo, problemático, más que nunca relacionado con el mundo tal y como va. Reivindica la puesta en valor de la realidad en bruto, el “contexto” precisamente. El arte, en definitiva, se torna contextual.

Paul Ardenne es maître de conférences de la Universidad Picardie Jules-Verne de Amiens. Escritor y crítico de arte, es colaborador de revistas como Art press, L´Art même, Esse o Inter. Entre sus obras recientes, destacan Art, l´âge contemporain (1997), una historia general de las artes plásticas a finales del siglo XX; L´Art dans moment politique (2001); L¨Image Corps (2001), un estudio dedicado a las figuras de lo humano en el arte del siglo XX (premio 2002 de la Academia de Dijon); Portraiturés (2003) sobre el retrato fotográfico; Codex Riccioti (2004), una monografía sobre el arquitecto Rudy Ricciotti; Topique (2005), sobre la arquitectura de Alain Sarfati; y Terre habitée – Humain et urbain à lére de la mondialisation (2005), un ensayo sobre la urbanidad contemporánea. Paul Ardenne, además, ha sido comisario de las exposiciones Micropolitiques (grenoble, 2000) y Expérimenter la réel (Albi-Montpellier, 2001 y 2002), ambas dedicadas a las relaciones fecundas y complejas que el arte contemporáneo mantiene-o deja de mantener- con lo “político”.

info extreta del centro de documentación y estudios avanzados de arte contemporáneo

la viella baixa, un indret encisador amb gent activa

2008-06-09T01:13:00.011+02:00

avui, durant el procés de construcció dels fonaments del meu primer treball d'art públic, he anat a la vilella baixa, un poble d'uns 200 habitants encisador amb gent activa:

"vosaltres sou el futur" deia una àvia mentre donava el seu suport amb la seva signatura a la iniciativa som lo que sembrem a a la noia del col·lectiu independentista del priorat (cip) que ha organitzat la trobada informativa d'aquest col·lectiu de persones tant senzilles i humils com són els pagesos de les terres lleidatanes.

jo, després de veure la projecció de "transgènia" i després de la xerrada posterior m'he sumat a la iniciativa.

el senyor de la camisa bava (quasi tots eren avis pagesos o ex-pagesos) deia que era impossible resistir a l'amenaça de les multinacionals transgèniques. el joan llavors li ha dit que el país més productor agrícola a nivel europeu (frança) té una llei que prohibeix els productes transgènics (a part de frança hi ha molts altres territoris, com itàlia berlusconiana, o el país basc). en un moment de silenci del seu discurs, he col·locat aquestes paraules: llavors què hem de fer? resignar-nos? i una de les dues dones grans que tenia a la taula del davant (estàvem al bar del poble) que s'oposaven a les idees de l'home pessimista ha dit: "sí senyor, aquesta és la paraula"

i és que no veig altra actuació possible. què hem de fer? esperar a que canvii el pati des de dalt mitjançant la presència d'algun ésser diví? prefereixo agafar l'aixada i començar a picar la terra jo mateix, sabent que el meu pati és molt petit i que m'embruta treballar amb ella... però sóc feliç perquè faig el que la terra em demana. si no ho fes, la meva consciència es remouria tant que no em deixaria viure en pau.

això del menjar ens toca de ben aprop... per sort, hi ha entitats reusenques adherides a la iniciativa legislativa popular que ajuden a recollir les 50.000 signatures que s'han de sumar en 120 dies (i ja n'hi ha 40.000!!):

altres llocs de catalunya: "pinxi aquí"

AMB EL MENJAR NO S'HI JUGA!!!

"ara és el moment de començar a pensar què pot fer la cultura per la societat i no què pot fer la societat per la cultura" f. matarasso

2008-06-07T19:08:00.009+02:00

i és que estem visquent el naixament d'un nou paradigma de l'art. un nou paradigma impulsat per artistes, comissaris, crítics d'art, programadors culturals i més gent que no té perquè ser del món de l'art, però totes amb un denominador comú: una profunda sensibilitat. profunda perquè aquells afins a aquesta concepció no poden quedar-se estudiant i desenvolupant el seu treball en quelcom que queda llunyà de la realitat quotidiana (com massa vegades li passa a l'art). llavors pregunto: què més proper que l'espai on ens movem? d'aquí l'eminent interès en estudiar el territori i el paisatge, no només des d'una perspectiva geològica, sinó que més humananament. per això un suport molt emprat en treballs d'aquestes característiques és l'entrevista: escoltar persones vinculades al territori estudiat per captar aquella realitat singular d'aquell indret determinat.

leonardo da vinci en el seu moment, va trencar amb la pintura del quattrocento inventant tècniques i jugant amb altres variables pictòriques que domina perfectament (llum, espai) que proporcionen als seus escassos llenços un realisme místic exclusiu. però tots sabem que da vinci és el prototip renaixentista perquè era un polifacètic inquiet que es preocupava en investigar fenòmens militars, d'enginyeria aèria o com els nadons viuen abans de sortir de la panxa de la seva mare.

eren coneixements que mancaven fa cinc segles i que, gràcies als esforços d'estudiosos com ell, avui gaudim desmesuradament de la tecnologia que disposem: com diu lovelock, enlloc d'un desenvolupament sostenible el que necessitem és una retirada sostenible. per això no és d'estrenyar, que hi hagi persones vinculades a l'art que es dediquin a generar un coneixement des de la tradició social del territori, entès com "el sistema socioecológico que reúne la sociedad y el medio que ésta habita. el territorio se estudiará tanto en sus relaciones verticales (entre sociedad y medio físico), como en sus características (organización económica, política, demográfica, espacio contruido, medio físico en cuanto condiciona a la sociedad…) como en sus relaciones horizontales (entre los diversos subterritorios que lo conforman)." (viquipèdia).

es tracta de resoldre problemes reals i no de generar-ne més. així doncs, un exemple del que no hauria de ser art públic és "homeless" del reconegut internacionalment artista krzysztof wodiczko. aquesta obra són uns quants carros equipats regalats a indigents per tal de que puguin viure més còmode la seva vida sense sostre. tracta el problema superficialment, i enlloc de solucionar-lo, el que aconsegueix és perllongar-lo. per tant, podem anar-nos oblidant de les edicions exclusives signades i numerades. cal un nou renaixement artístic humanístic on l'objecte d'estudi torni a ser l'home, però entès d'es d'un punt de vista global i sistèmic, és a dir, contextualitzat en l'entorn sociocultural en el que ens trobem. de ple en la revolució de la humanitat més transcendent (doncs d'ella depèn el seu futur), popular, la revolució sostenible és construïda des de baix, a partir del territori de cadascú (a partir dels nostres propis cossos), pensant globalment (pensant en els interessos de tots els humans).

idensitat és de les millors mogudes d'art públic catalans que conec, juntament amb el priorat centre d'art

comentari de les idees de la carta de la tierra en acción de federico mayor

2008-06-06T22:55:00.004+02:00

dedico aquesta crítica al meu amic joan arnau. podeu descarregar-vos el text de mayor des de la carta de la tirra en acción.

FEDERICO MAYOR: LA DEMOCRACIA, LA NOVIOLENCIA Y LA PAZ

Federico Mayor ha estat Ministre d’Educació i Ciencies d’Espanya i pensa que la clau de la humanitat es basa en un principi bàsic: “assegurar que nadie altere o predetermine la forma o apariencia del mañana”. Per això, la nostra actuació al segle XXI és determinant, doncs no són pocs els estudis que diuen que estem extralimitant els recursos naturals quan les nostres necessitats bàsiques són cobertes. Si el nostre esdevé el segle dels pobles suposarà que la revolució sostenible s’haurà desenvolupat, doncs és i ha de ser la revolta més popular de la humanitat. Molt relacionada amb l’idea anterior que parla del futur, tenim el concepte també urgent que planteja el Dr. Francisco Giner de los Ríos: “dirigir con sentido su propia vida”. Si les fusionem, pot resultar un producte com aquest: “autodirigir-nos amb sentit per poder assegurar l’existència futura”. “Llegó la hora de actuar” afirma intel·ligentment Federico Mayor.

Que aquests principis esdevinguin una realitat és essencial en aquesta societat amb crisi de valors (“desde la década de los ochenta se sustituyeron, en una histórica abdicación de las responsabilidades políticas, las ideologías y los ideales por leyes de “mercado””), fràgil i fàcil de manipular. Necessitem un “nou inici” enunciat i pautat per la Carta de la Terra. Convé invertir i retallar la piràmide, que tothom estigui actiu:

Per això Mayor insisteix tant amb el concepte de democràcia, només vàlida quan els ciutadans i dirigents que la formen saben autodirigir-se amb sentit. Per això és necessari una educació crítica per tota la població. També tracta el concepte de tolerància, no violència i pau (principi 16), proposant una altra vegada com a remei principal l’educació, al llarg de la vida, perquè com va dir Sòcrates, “tant sols per ignorància s’obra el mal”. També en proposa altres:

- impulsar el desarrollo sostenible económico y social;
- promover el respeto por todos los derechos humanos;
- consolidar la igualdad entre hombres y mujeres;
- instar a la participación democrática;
- fomentar la comprensión, tolerancia y solidaridad;
- apoyar la comunicación participativa y el libre flujo de información y conocimiento;
- promover la paz y seguridad internacional.

Les idees de Frederico Mayor em semblen claus per un millor futur de la humanitat. El desenvolupament sostenible no és només necessari en el nivell ecològic, sinó que també el necessitem a l’economia i al funcionament social, abolint les guerres i injustícies socials. Faig aquest apunt perquè moltes vegades, popularment, el terme sostenibilitat erroniament s’associa exclusivament amb el respecte a la natura i com acabo d’apuntar també el necessitem a nivell social i econòmic.

"la consciència pot canviar l'evolució" e. carbonell

2008-06-04T17:33:00.003+02:00

Sies.tv

crítica de la semana de la tierra

2008-06-04T04:53:00.004+02:00

Motomura (2007), des d’una perspectiva global afirma que “debemos reconocer que globalmente estamos operando bajo estructuras, sistemas e instituciones obsoletas y que hemos aprendido a vivir con éstos para justificar las distorsiones”. I Parlebas (2003) i Lagardera (2007) constaten que l’educació física avui s’ha quedat obsoleta, encara és construïda sobre les bases mecàniques de fa dos segles. És per això que “hoy en día la educación física requiere urgentemente adaptarse a las innovaciones científicas y al desarrollo social imperante, modificar el objeto de su intervención pedagógica, abandonando el movimiento como concepto de referencia para ubicar a la persona como objeto central de educación (...) No es el cuerpo el que se educa, ni el movimiento, ni la motricidad, al menos desde una perspectiva sistémica, es decir global e interactiva, sino que es la persona el objeto central de la educación, muy especialmente desde la educacion física, que posee un valioso potencial para educar al ser humano de un modo específico y original” (Lagardera, 2007).

Per tant, necessitem urgentment fer un canvi conceptual de l’educació física, un canvi que la Semana de la Tierra ens proposa. “Els manifestos ètics socials ens exigeixen una nova educació física humanista, per la persona: el renaixement motriu és necessari i fins i tot pot ser una gran eina per assolir un desenvolupament viable de la humanitat” (GREAFISOS, 2008).

La Semana de la Tierra és un treball del Grup d’Estudis Praxiològics de l’INEFC de la Universitat de Lleida en el marc de La Carta de la Tierra en Acción Motriz que de la manera anteriorment exposada és un document d’eminent interès per tots els professors d’educació física del segle XXI amb afany de renovació, d’actualització ja que en aquest, a més a més de textos* de sociologia del desenvolupament sostenible d’alt nivell científic que serveixen per contextualitzar i cloure (essent conscients de que el joc tot just ha començat) l’obra, trobem una llarga llista de propostes motrius saviament triades i classificades seva lògica interna activa valors respectuosos (necessaris avui, en un context de crisi i desoritentació global enunciat des del 1972 a Los límites del crecimiento) a aquell que el practica a consciència i d’una manera reiterada.

Com a estudiant d’activitat física que sóc, és per mi un document d’alt valor, doncs com els seus creadors tinc inquetuds que no permeten conformar-me amb l’obsolet sistema educatiu i social on vivim avui. Aquest interès es veu sobretot manifestat al moment d’idear les intervencions didàctiques que en un futur seran desenvolupades amb i per les persones a mode de situacions pràctiques que si segueixen la línia proposada pel gaudiran del preuat cognom “sostenibles” fent d’aquesta manera un treball processual equilibrat i necessari.

*heus ací un fragment: “El acceso a la información, el trabajo colectivo y coordinado en red sin jerarquías, las visiones y sinergias multitudinarias, las acciones locales y humildes, la voluntad de aprender, el amor al planeta y a toda la comunidad de vida o los lazos de amistad y solidaridad establecidos con los más necesitados, van lenta pero inexorablemente abriendo paso a un nuevo tipo de sociedad y de vida. No se trata de una moda, sino de una necesidad vital y crucial, mundial, afecta a todas las personas y a todos los territorios, esta conciencia de colectividad planetaria es la nueva conciencia sostenible, la emergencia de una cultura que ya está haciendo temblar las más recalcitrantes resistencias, la del individualismo exacerbado y la cortedad de miras (ya inventarán algo, ya solucionarán el problema los políticos...). No se trata de cambiar la basura de sitio, de no verla, de cerrar los ojos o de esconder la cabeza detrás de una sábana, sino de no generar basura, de reciclarla, de aprovecharla, de actuar con amor y compasión hacía cualquier manifestación de vida, empezando por la propia, amando, cuidando y respetando la propia vida y por extensión a todo el planeta” (GEP, 2008).

Fonts bibliogràfiques:

Grup d’Estudis Praxiològics (2008): Semana de la Tierra. INEFC de Lleida [els autors]. Disponible a: http://www.praxiologiamotriz.inefc.es/carta_de_la_tierra2007.html

GREAFISOS (2008): ¿De qué modo la singularidad educativa de la educación física puede contribuir a que los principios 10, 11 y 12 de La Carta de la Tierra se hagan efectivos? INEFC de Lleida. Document no publicat.

Lagardera, F. (2007) La conducta motriz: un nuevo paradigma para la educación física del siglo XXI. Tàndem, núm. 26.

Motomura, O (2005): La Carta de la Tierra y el mundo de los negocios y la economía. La Carta de la Tierra en Acción. Amsterdam: KIT Publishers BV.

document criticat "semana de la tierra" descarregable des de: http://www.praxiologiamotriz.inefc.es/carta_de_la_tierra2007.html

praxiocentrisme

2008-06-04T04:52:00.007+02:00

fa mig any, per aquí teoritzava sobre les relacions socials institucionals de l'inefc. des de llavors, a partir de vivències, la meva percepció de l'activitat física afortunadament ha canviat força, o precisant més, he adquirit uns conceptes que m'ajuden a entendre-la molt millor.

AVÍS: en aquest post no em dedicaré a parlar de l'actual crisi que viu l'educació física, no perquè no sigui necessari sinó perquè doctors com parlebas, lavega i lagardera ho han fet i d'una manera admirable i repetida durant la seva obra. vegi una mostra de pierre parlebas, el pioner de la ciència que a continuació em disposo a presentar als normalment silenciosos consumidors del corralt: http://www.efdeportes.com/efd7/pparl71.htm

veig, després d'una satisfactòria intervenció didàctica a un 1r de bat, que el que em queda de carrera m'ha de servir com a base per, en un futur, tenir recursos per intervenir eficaçment com a pedagog de les conductes motrius competent que vull esdevenir. i precisament aquí és quan ens perdem.

(pilar raola by polònia:) - pedagog de les contductres motrius?
(jo, fent de cuní:) - sí, això mateix.
(pilar raola by polònia:) - però... d'on ho treus això de la pedagogia de les conductes motrius?

no ho trec jo estimada pilar, ho treuen els anteriors autors citats: "en este nuevo planteamiento, lo importante es la optimización de las conductas motrices del alumno entendido unitariamente, quien acúa como sistema inteligente y es precisamente el vivenciar las conductas motrices presentadas como se va educando de acuerdo con los principios del proyecto pedagógico perseguido" (lavega, 2004)

genial. llavors ja tenim l'objectiu d'aquesta pedagogia. ara faltaria saber això de la conducta motriu...

la conducta motriu és "la organització significativa del comportament motor" (parlebas, 2001). i perquè ens entenguem, les distingim en tres grans blocs (lavega, 2004): ajustades a la lògica interna (p.e.: fer un bon passe), desajustades (llunyanes a les exigències de la lògica interna, p.e.: fer un mal passe) i perverses (obstaculitzen ilògicament amb accions no contemplades per la lògica interna d'aquell joc el seu desenvolupament, p.e.: pegar a un atacant de futbol).

d'una manera gratuïta he tret el concepte de lògica interna, que per entendre'ns, són les regles del joc: com podem interactuar amb l'espai, el temps, els altres participants i el material.

en resum, que "la educación física no es una ciencia pero cada vez más debe ir apoyándose en los conocimientos científicos" (parlebas, a la web citada abans). i pel que veig després de moltes hores, més que la psicologia i l'anatomia, la biomecànica i la fisiologia (entre moltes altres que estudio a la meva eclèctica carrera sota el nom de ciències de l'activitat física i l'esport) és la praxiologia motriu la ciència que més m'ajuda entendre què passa en una situació ludomotriu. per això jo hauria d'estudiar ciència de l'activitat física i l'esport. fruit d'aquesta greu errada conceptual, la meva formació acadèmica tindrà molts dèficits que intento minvar amb hores extres que inverteixo amb molt de gust, perquè és llavors quan estudio allò que, sense saber-ho en el seu moment, vaig triar estudiar. allò que m'ajudés a incidir activament a la realitat.

he de confessar que tinc greus problemes professionals perquè la praxiologia motriu és una ciència que neix als 60s com els hippies i la psicodèlia i tristament encara manca coneixement aplicable essencial d'aquesta disciplina per poder descriure un joc motor.

i és que a mics meus, per l'inefc, alguns tenim moltes coses a dir, però més accions a fer. i si no s'ho creu, descarregui's un nou sortit de pràctiques motrius sostenibles de la mà del grup d'estudis praxiològics (gep) de la meva universitat i gaudeixi'l: http://www.praxiologiamotriz.inefc.es/carta_de_la_tierra2007.html. llegeixi també la crítica que en faig al següent post.

bibliografia:

- lagardera i lavega (2004): la ciencia de la acción motriz. lleida: publicacions udl

- parlebas (1997): problemas teóricos y crisis actual en la educación física. disponible a: http://www.efdeportes.com/efd7/pparl71.htm

p.s.: perdonin-me per haver fet esment de la crisi, però és que avui a s. xxi (preguntin a quin vivim a professors i alumnes de la meva institució que els hi ben juro que els foten a un marrón), és inevitable no parlar-ne.

p.s.2: les assignatures que defensem en el post anterior són plantejades des de la praxiologia motriu. el professor de cooperatives, pere lavega, personalment em confessava: sense la praxiologia no sabria com fer-la aquesta assignatura. té la sort que en jocs cooperatius s'han identificat els trets dominants de la lògica interna i existeix un catàleg de conductes motrius (en oposició i cooperació-oposició no existeixen: un exemple de la mancança de recursos professionals que he esmentat anteriorment). ho ha fet ell mateix recentment (2004) després d'un exhaustiu estudi analitzant més de 200 situacions motrius de cooperació). és una pena que no hi hagi cap assignatura que es digui praxiologia motriu a la meva llicenciatura. hauria de ser obligatòria a tots els cursos!!! ens tirem pedres a la nostra taulada... ja els hi vaig dir fa dies als meus companys a classe d'aprenentatge motor: som una anècdota, i per irresponsables, seguirem sent una anècdota. alguns d'ells van riure de les meves paraules. aquest acte demostra que els manca entendre quina és l'especificitat de l'educació física i per tant, allò que socialment el nostre àmbit (i només ell) pot aportar... com diu el paco (profe d'introjectives) la ignorancia és molt atrevida...

afegit posteriorment: el pere, després mirar-se el post, m'ha recomanat un vídeo de conductes que el gep va estar treballant mitjançant quim de marimon al programa redes del punset:

INTROJECTIVES I COOPERACIÓ: SALVEM-LES!!

2008-06-03T15:32:00.011+02:00

(missatge que vola per internet. sumeu-vos a la iniciativa!! és necessari! mil gràcies.)

Hola companys,

A continuació podeu llegir el text serà enviat al Consell Rector de l'INEFC perquè en el nou Pla d'Estudis del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFiE) -ja aprovat al claustre de l'INEFC- consideri explícitament (actualment no és així) les
assignatures Pràctiques Motrius Introjectives i Jocs Cooperatius.

Esperem que us sumeu a la petició redactada amb il·lusió enviant el vostre nom i DNI a mcortadelles@gmail.com, escrivint-lo al final del text i reenviant el mail als vostres contactes (siguin de l'INEFC o no) per així ser més i per tant més forts. Tenim temps fins el dia 13 de juny!

És un petit esforç que els de demà ens agrairan si gaudeixen d'aquestes assignatures altament aplicables al món laboral que tants bons moments ens han proporcionat i tantes rialles ens han arrancat...

Benvolguts membres del Consell Rector de l'INEFC,

Des del nostre humil punt de vista creiem que pel grau de Ciències d'Activitat Física i l'Esport l'assignatura Pràctiques Motrius Introjectives és de realització necessària ja que els continguts que s'imparteixen són actualment una àmplia demanda social creixent i no entenem un Pla d'Estudis de CAFiE sense un mínim d'aquesta formació. Per això pensem i us demanem que l'assignatura esmentada sigui obligatòria de titulació amb un mínim de 3 crèdits ECTS. Creiem que tindria sentit ser incorporada al bloc de continguts de la matèria de Manifestacions de la Motricitat Humana. Pensem que hi podria haver dues opcions:
- Incorporar-ho com una assignatura més o bloc de descriptors de contingut amb quatre assignatures en la matèria de Manifestacions de la Motricitat, o bé
- Incorporar aquests continguts en alguna altra matèria, com per exemple Esports Emergents.

També demanem que els continguts que s'han impartit fins ara corresponents a l'assignatura de Jocs Cooperatius s'incorporin en l'assignatura de Teoria i Pràctica del Joc com a descriptor de contingut explícit, ja que aquest és un domini d'acció motriu
considerat professionalment en els principals àmbits laborals de l'activitat física i l'esport: educació física, salut, rendiment, gestió i pràctiques al medi natural.

Gràcies per la vostra atenció i comprensió.

Atentament, els aquí signants:

post-68

2008-05-28T21:11:00.002+02:00

"La idea de la preocupació com a fonament existencial de l'home es de Heidegger" em confirma la marta trepat (psicòloga).

i és que la meva preocupació pel futur és una realitat observable i comprensible, perquè, entre altres qüestions, l'estadística diu que encara em queden uns 60 anys de vida. tanmateix molts dels meus companys no comparteixen aquesta preocupació, o ho fan d'una manera superficial, i per tant, poc responsable al meu entendre. llavors sóc molt feliç perquè ja tinc fonament existencial, basant-me amb la idea anterior de heidegger.

així doncs no és d'estranyar que després de la conferència "el maig francès. escrit a les parets" de la psicòloga marta trepat, li formulés aquesta pregunta:

- quina aportació des de la psicologia proposes perquè la humanitat arribi al 2068 amb el mínim dany?

i per correu em contesta:

"Per una banda, no considerar l'estabilitat com un valor representatiu de la maduresa i l'equilibri, sinó tindre en compte el valor de les crisis com a eina de creixement i desinstalació i l'altra el valor del silenci* com element imprescindible per l'autoconeixement i contacte amb un mateix, les pròpies emocions i les inevitables i enriquidores contradiccions. Això es alguna de les coses que a mi em sembla que poden ajudar a les persones a millorar i mantenir la seva salut mental..."

*"la llibertat és el dret al silenci" (és una de les pintades del maig del 68). i la psicòloga afirma que el silenci és una eina pel coneixement, per l'autocomprenssió. és per això que feliçment dic que a la societat urbanitzada del segle xxi el silenci és dels sons més sostenibles. tres estaria d'acord amb mi.

el buit existencial

2008-05-21T22:43:00.004+02:00

buscava pel google qui va dir que la preocupació és el fonament existencial de l'home (diria que és viktor frankl, la psicòloga marta trepat que acaba de fer la conferència "el maig francès. escrit a les parets" i l'ha citat espero que m'ho confirmi per correu) i en el transcurs he trobat aquest text:

Cuando se pretende organizar la sociedad ignorando la naturaleza humana se produce un conflicto, un sentimiento de inadecuación en la misma persona que sólo puede evitarse durmiendo la conciencia del individuo. En la sociedad feliz se consigue la estabilidad pese al conflicto que hay entre el modo de ser del hombre y la organización social en que vive, intentando remediar este conflicto mediante el condicionamiento psíquico de los individuos con una educación hipnopédica que adapte el individuo a las reglas de la sociedad. También mediante el suministro de Soma, la incitación a tener relaciones sexuales sin restricciones ni compromiso, y a estar siempre entretenido utilizando las múltiples diversiones que se ofrecen (sensorama, juegos...). Lo que se presenta bajo la apariencia de libertad sexual es en realidad una estrategia de distracción de las conciencias, como quien engaña a un perro con comida para encerrarle en una jaula.

El resultado es que los individuos de la sociedad feliz son adultos intelectualmente y en el trabajo, puesto que están formados a nivel técnico, aunque son niños en lo que se refiere a los sentimientos y deseos; pero no por la puerilidad de sus deseos sino por la forma como los manejan. La voluntad está completamente a merced de los impulsos; propiamente no hay voluntad ya que no hay capacidad de elección. Bernard llega a esta conclusión observando el modo de actuar y de pensar de la gente que conoce (Lenina, Henry y Benito) y seguramente ésta es una reflexión que uno puede hacerse también hoy mirando la realidad social que le rodea. Gente académicamente preparada pero personalmente inmadura. El actual rechazo a las humanidades y el interés exclusivo por la tecnología está provocando una deshumanización de la sociedad. Se toman decisiones concernientes al hombre sin conocer o tener en cuenta su naturaleza, que debería ser el punto de referencia y lo que permitiría tratarlo justa y adecuadamente. La ética tiene su fundamento en la antropología, o más concretamente, en la psicología.

és la part final de "el vacío existencial del mundo feliz" disponible a http://letrasdebatalla.uao.es/cream/?page=112

"last days" és una mostra de buit existencial amb una bso amb puntuals delícies. altament recomanable.

after idensitat

2008-05-12T20:42:00.003+02:00

us podeu descarregar gratuïtament el llibre "art, experiències i territoris en procés" des de: http://www.idensitat.org/blog/2008/04/llibre-libro-book-idensitat.html#2

és un recull dels projectes desenvolupats el 2007. hi ha textos i idees molt interessants, com per exemple:

"Ja sigui París, Barcelona o Johannesburg,
sense orientar-se físicament és molt més difícil
orientar-se social i políticament a la ciutat." (Joan Roca Albert)

"La metodologia emprada
és la de «projectes de treball», que a grans trets
consisteixen en la adisciplinarietat, el constructivisme
i l’actitud crítica.
• La adisciplinarietat, com una visió del món
globalitzada, sense compartimentar els coneixements.
• El constructivisme, pel que fa al fet que es
parteix en cada moment dels coneixements dels
alumnes i mestres i s’edifica a partir d’aquests.
• La crítica, com a característica fonamental
per raonar constantment els coneixements i les
actituds que rebem i que manifestem, per ésser
actius e la investigació i especulació davant els
esdeveniments que ens envolten" (Montserrat Cortadellas)

orquestra de les mines

2008-05-04T13:31:00.004+02:00

myspace.com/orquestradelesmines

més per masoquistes (o per electromagnetistes)

2008-05-03T14:33:00.005+02:00

Generador de corrent altern

El generador de corrent altern és un dispositiu que converteix l'energia mecànica en energia elèctrica. El generador més simple consta d'una espira rectangular que gira en un camp magnètic uniforme.

El moviment de rotació de les espires és produït pel moviment d'una turbina accionada per un corrent d'aigua en una central hidroelèctrica, o per un doll de vapor en una central tèrmica. En el primer cas una part de l'energia potencial de l'aigua embassada es transforma en energia elèctrica; en el segon cas una part de l'energia química es transforma en energia elèctrica en cremar carbó o un altre combustible fósil.

Quan l'espira gira el flux del camp magnètic a través de l'espira canvia amb el temps. Es produeix una fem. Els extrems de l'espira es connecten a dos anells que giren amb l'espira, com es veu en la figura. Les connexions al circuit extern es fan mitjançant escombretes metàl·liques estacionàries amb els anells.

Si connectem una bombeta al generador veurem que pel filament de la bombeta circula un corrent que fa que es pose incandescent, i emet més llum com mayor siga la velocitat amb la qual gira l'espira en el camp magnètic.

Amb aquest exemple completem les tres formes que hi ha de variar amb el temps el flux d'un camp magnètic a través d'una espira, F = B·S, com el producte escalar de dos vectors, el vector camp B i el vector superfície S:

* quan el camp canvia amb el temps,
* quan l'àrea de l'espira canvia amb el temps,
* quan l'angle entre el vector camp B i el vector superfície S canvia amb el temps. Aquesta situació es discuteix aquesta pàgina.

info extreta de: http://www.meet-physics.net/AFco-catala/elecmagnet/induccion/generador/generador.htm

una humil manera d'entendre'm (apte només pels més masoquistes)

2008-04-27T02:15:00.003+02:00

una nit, després de rentar-me les dents, m'intento explicar a mi mateix. veig com la meva vida és un petit resum de la humanitat i ric sense riure.

abans de néixer, sóc per la muntanya, dins la panxa de la meva mare, que em presenta el món l'any 1988. tot em sembla bastant genial i creixo quasi tant ràpid com ho fa la tecnologia. dec tenir uns 10 anys i a casa arriba un ordinador. la seva força m'atrau cada vegada més durant els pròxims 10 anys. són excessives les hores que estic carregant-me de ions positius interactuant amb realitats virtuals i moltes vegades, físiques amb aparença virtual. utilitzant la principal eina que em destrueix i altres esdevinc un receptor i productor compulsiu desmesurat i incontrolable de soroll.

ara veig que aquesta situació és força insostenible i em replantejo els meus hàbits. actuo tímidament: és insuficient i en sóc conscient. com també sé que de mi depèn el meu futur. he de triar seguir amb una revolució sostenible anecdòtica, marcada per la teoria i la poca acció o bé fer el requerit canvi de paradigma: de l'industrial al sostenible, jo, ésser viu que s'ha criat amb la calor de la revolució agrícola. de coneixement no me'n falta, com a la humanitat. serà la sensibilitat la que decidirà la direcció del timó.

LOCAL | VISITANT 4: PRIORAT

2008-04-26T11:25:00.004+02:00

LOCAL | VISITANT 4: PRIORAT

Exposició dels projectes Històries i Llocs, del col·lectiu Sans Façon;
i Boundaries - Priorat , de Dara McGrath

De l'1 al 4 de maig de 2008

Sala d'exposicions de la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. Falset

dijous, 1 de maig, a les 20h | Inauguració + Actuació de l'Orquestra de les MInes
[estrena Antoni Sabastià i deconstrueix Mozart]

divendres, 2 de maig, a les 19h | Taula rodona: Els altres paisatges del vi
Amb la intervenció de Charles Blanch / Tristan Surtees (Sans Façon) i Dara McGrath.
Modera: Octavi Rofes, antropòleg | Interpretació consecutiva anglès-català a càrrec de Rachel Ritchie

Sala d'exposicions de la Biblioteca Salvador Estrem i Fa | C. de Baix, 41. Falset
Horari: d'11 h a 14 h i de 17 h a 21 hhttp://www.blogger.com/img/gl.link.gif
Organitza:
IDENSITAT i Priorat Centre d'Art, amb la col·laboració del Centre Quim Soler

www.prioratcentredart.cat
www.idensitat.org

LOCAL | VISITANT 4: FALSET. Projectes artístics que s'han desenvolupat al llarg dels darrers mesos al Priorat: Històries i Llocs , que el col·lectiu d'artistes escocès Sans Façon ha realitzat, amb la intenció de donar a conèixer el paisatge humà, per mitjà de les històries que n'expliquen els seus habitants; i Boundaries - Priorat , un projecte fotogràfic amb el qual l'artista irlandès Dara McGrath posa en relació paisatges fronterers d'arreu d'Europa amb diversos indrets del Priorat. Per mitjà de processos de treball diferents, els dos projectes posen de relleu aspectes relacionats amb el paisatge de la comarca, les seves economies, les maneres d'habitar-lo i d'interaccionar el teixit social.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Històries i Llocs és un projecte que ha desenvolupat el col·lectiu Sans Façon al Priorat des de mitjan del mes de juny de 2007, amb la finalitat de recopilar el major número de relats possibles a l'entorn del seu paisatge, els quals s'ha proposat a diferents cellers de la comarca la possibilitat de difondre'ls arreu del món per mitjà de l'etiquetatge de les ampolles de vi. Es tracta d'una prospecció en l'imaginari local que, vehiculant-lo amb el motor econòmic de la zona, canvia d'escala i aconsegueix una dimensió internacional. La realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració d'entitats locals i centres educatius de la comarca:

Consell Regulador de la DO Montsant ; Esplai de la gent gran de Falset, Biblioteca Salvador Estrem i Fa, Centre de Formació Ocupacional (Falset), Centre de Recursos de Cornudella de Montsant, IES Priorat (Falset), SES Montsant (Cornudella de Montsant), CEIP Dr. Piñol i Aguadé (Cornudella de Montsant), CEIP Sant Isidre (Capçanes), CEIP Sant Feliu (Els Guiamets), CEIP Josep Riba (La Serra d'Almos), CEIP Onze de Setembre (Masroig), CEIP Rossend Giol (Porrera), CEIP Montsant (Ulldemolins), CEIP Garbí (Poboleda), CEIP El Castell (Cabacés), CEIP Montsant (La Bisbal de Falset).

Boundaries – Priorat és un projecte fotogràfic que parteix de la documentació realitzada per Dara McGrath entre 1999 i 2002 en diversos països que en aquell moment formaven part de la Unió Europea. Aquestes fotografies representen els espais fronterers i els límits nacionals i evoquen al, mateix temps, la idea de lloc, és a dir, la d'un paisatge que pertany a un territori transitat i carregat d'història. Des d'IDENSITAT i en col·laboració amb Priorat Centre d'Art s'ha generat una nova lectura i formalització del projecte. A partir del suggeriment de Dara McGrath de col·locar aquests cartells en espais on algun tipus de límit vinculat a aspectes socials o econòmics fos palès, se li va proposar reubicar-los en diversos punts fronterers que actualment delimiten les denominacions d'origen vitivinícoles de la DOQ Priorat i la DO Montsant.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

IDENSITAT és un projecte d'art que es desenvolupa amb la voluntat d'aportar mecanismes per a l'articulació de propostes creatives en l'àmbit de l' espai públic i en relació amb el lloc o el territori . IDENSITAT es posiciona com un espai de producció i recerca en xarxa, basat en el camp de l'art, per a l'exploració de noves formes d'implicació i interacció en l'espai social. IDENSITAT ha desenvolupat projectes a Calaf i Manresa, en col·laboració amb els respectius ajuntaments, Mataró , en col·laboració amb Can Xalant , Centre de Creació i Pensament Contemporani i el Priorat , a través del Priorat Centre d'Art .

Priorat Centre d'Art és un projecte que va iniciar les seves activitats l'estiu de l'any 2006, amb l'objectiu d'establir un centre d'art contemporani a la comarca del Priorat. Pel desenvolupament de projectes té especialment en compte tant les característiques físiques del lloc com la realitat social i la situació cultural de la comarca, amb la finalitat de provocar un corrent de receptivitat entre aquest projecte i les persones i les entitats de la zona. D 'aquesta manera es plantegen mecanismes que facilitin tant la recepció de les propostes com l'ancoratge de la cultura contemporània més experimental i eclèctica al Priorat. Aquest projecte s'entén com un procés obert, àgil i susceptible de transformar-se i emmotllar-se a les situacions, realitats i necessitats de cada moment.

praga/bratislava

2008-04-24T15:58:00.012+02:00

aquestes són algunes de les moltes fotos que vaig fer la setmana passada, que vaig anar a bratislava i a praga:

bratislava

praga

afegit posteriorment: perquè les llums urbanes són línies discontinues i la lluna no? l'apartat del corrent altern de la viquipèdia ens ho explica: "Llums de ciutat. La polsació del corrent altern fa que les linies siguin de punts en lloc de contínues." i la lluna no és corrent altern... que bonic!!

concert d'estanislau verdet amb intervenció sobtada de corrent altern

2008-04-24T12:51:00.008+02:00

es tractà del segon i últim concert del world tour que estanislau verdet (podeu linkar al seu blog a baix de tot del corralt, als links) i els cantimplores marramiau han fet a la comarca del sangrial (com digué n'estanislau), a la seva capital, lleida.

va ser un concert amè i divertit, música i lletgisme, és a dir, música i reflexió (algú em pot explicar la diferència?) on el líder d'aquesta secta (de bon rollo, estanislau) va arribar a conclusions molt interessants. a recuperar les següents (entre altres que escrites, no fan gràcia):

- si després del concert no compreu el disc anirem al segre amb la furgoneta i prendrem aigua cap a barcelona.

- l'obra social la caixa fa obra social al contractar als músics lletgistes que promouen l'absurd a i per la societat.

- el següent disc, el track número vuit serà titulat "la dos" i el segon tema "la vuit" (i el mateix amb els altres), per tal de putejar a aquells que diuen les cançons pel número que són ordenades al cd. així es crearà un bucle i es destruirà el món.

no es pot explicar el concert sense destacar el més anòmal del mateix (sobretot si sóc jo qui el vaig protagonitzar essent jo qui escriu la crònica). després d'"un minut de silenci" cançó que vam realitzar entre tots els assistents a la sala, una veu profunda i fins i tot un tant inquietant digué des de la graderia: "john cage"

n'estanislau no es quedà indiferent davant d'aquells mots (fet que s'agraeix) i respongué: "com?" i la veu va insistir: john cage, johan cague. i tornà a preguntar: "qui ets? és déu!!!" -afirmà-. no era deu: "sóc corrent altern, el del corralt de conceptes". i quan ja em va reconèixer vam establir una conversa on vaig explicar-li la fins ara desconeguda per ell i per la majoria d'assistents de la sala l'obra que cage va escriure l'any 1952, 4'33 (veure vídeo) i també els concerts per apagar del tres. li va fer gràcia saber que el tres és un músic extraordinari, doncs es queixa als seus veïns perquè fan massa soroll. + info de cage i tres a arte sonoro

posteriorment el concert seguí amb "normalitat" o normalitat lletgista, gaudint d'avanços de temes que seran al seu segon disc que sortirà al setembre.

aquest concert de sant jordi ha estat una història lletgista per no oblidar.

la carta de la tierra en acción

2008-04-20T14:12:00.005+02:00

"un problema sense solució és un problema mal plantejat" -albert einstein-

per això crec oportú llegir aquest llibre i el document mare: la carta de la terra.

he fet un comentari d'un dels molts articles interessants que hi ha, que com tot el llibre es pot descarregar lliurement des de la carta de la tirra en acción.

you can free download THE EARTH CHARTER IN ACTION IN ENGLISH HERE

OSCAR MOTOMURA: LA CARTA DE LA TIERRA Y EL MUNDO DE LOS NEGOCIOS Y LA ECONOMÍA

La idea fonamental del text d’Oscar Motomura (fundador i president executiu del grup Amana-Key) és que necessitem un canvi radical: “reinventar tot el sistema” en les seves paraules. Moltes vegades, com si sota de l’efecte de les drogues es tractés, “estem cecs i inisensibles a la realitat que ens envolta”: hem perdut la visió de l’ideal (que la Carta de la Terra ens revela). La nostra visió de la perfecció, no la que ens han dit que hem de tenir com diuen MEADOWS, D.; MEADOWS, D.; RANDERS, J. (2006) que també la reivindiquen, i la col·loquen en el primer lloc dels cinc ingredients que proposen al llibre “Los límites del crecimiento treinta años después” per prosperar en aquesta gran i més transcendent revolució que ha viscut la humanitat, la revolució sostenible. Crec oportú persentar els cinc ingredients esmentats en forma d’”estrella sostenible”.

Tornant al text, l’autor comença amb una idea clau: “no podemos menospreciar la fuerza de la cultura de buscar mayores resultados económicos que prevalecen en nuestra sociedad global ho día”. Em sembla transcendent considerar-la durant la necessaria reinvenció del sistema. De fet, ja s’està considerant: moltes empreses saben que ser ecològic implica major ingressos, i per tant, aquestes, com si de ratolins ensumant formatge de ratoneres es tractés, hi van directament. Però enlloc d’atrapar-les i danyar-les, la “trapma” ecològica els proporciona beneficis a llarg termini que avui es veuen incapacitades a percatar.

A continuació, Motomura, diu que aquest canvi radical “también exigiría un cambio radical en la cultura subyacente al sistema imperante, incluyendo la reeducación de los dirigentes (...) Creen que están haciondo el bien y que son los miembros productivos de la sociedad. Empero, mientras ignoren los subproductos negativos de sus acciones, vivirán en un estado ilusorio. Deben ser despertados y reeducados”. I el mateix passa amb els milions de persones que havitem aquest planeta de vida únic. Puntualitza que “el verdadero cambio que se necesita implica un vuelco fundamental en la concientización. No será desde la dimensión mental que se implementarán plenamente los principios como los de la Carta de la Tierra. Lo que se requiere es un grado de compromiso que solo puede provenir del espíritu.” I què millor que utilitzar l’educació física per fer-ho? Ella pot fer veure a les persones aferrades a les seves nombroses propietats que de totes les seves propietats, la més valuosa no l’han comprat, sinó que els hi ha prestat la mare natura: el seu cos. “Para adoptar verdaderamente los principios de la Carta de la Tierra, se necesita ejercer plenamente el valor de la separación.”

Un problema sense solució és un problema mal plantejat va dir Albert Einstein. Per això Motomura formula fins a 6 equacions per tal de desenvolupar una “reinvención, en lugar del cambio paulatino”. M’agradaria destacar l’equació 3: “¿Cómo podrán las principales instituciones de enseñanza del mundo promover los principios de la Carta de la Tierra y verse estimulados para crear programas innovadores capaces de servir de catalizadores en la transformación efectiva de dirigentes principales, no sólo a través de la dimensión mental, sino a través de la emoción, del contacto profundo con las realidades en contraste con las realidades reportadas del mundo, y de una creciente concientización?” La resposta que dono, és la valuosa eina ja citada: l’educació física del segle XXI, no la que estem desenvolupant actualment: Necessitem desencadenar el nou paradigma humanista, ergonòmic, on l’educació física és al servei de l’home (i no al revés). “Debemos reconocer que globalmente estamos operando bajo estructuras, sistemas e instituciones obsoletas y que hemos aprendido a vivir con éstos para justificar las distorsiones”.

El text acaba d’una manera molt potent: “Ha llegado la hora de actuar. Es tiempo de hacer que sucedan las cosas. Llegó el momento de hacer lo que tenemos que hacer: aunque lo que debemos hacer parezca una tarea imposible, como reinventar totalmente los sistemas que nos rodean. Y ademaás de todo esto, no tenemos mucho tiempo. La veolocidad es clave”.

Personalment, no em sembla radical proposar un canvi radical.

francisco lópez

2008-04-20T02:12:00.009+02:00

en la web putearte.com he trobat, entre altres coses interessants, una conferènca del francisco lópez al macba que pots escoltar i inclús descarregar-te (clicant amb el botó dret, desa l'enllaç al disc). el mundo como instrumento és per aquelles persones que volen anar més enllà i escoltar una relació entre l'home i el so: el joc entre els ens que el provoquen, l'enregistren i el modifiquen. planteja, com diu ell mateix, "diferents graus d'aproximació a la realitat i diferents graus d'interacció amb ella, de manipulació i de transormació d'aquesta realitat". varies audicions de clàssics de la música concreta agudament contextualitzades fan que sigui un acte comunicatiu a considerar.

l'any passat vaig anar a una conferència i concert del francisco lópez a lleida i ara que l'he tornat escoltar puc afirmar que sempre que escolto les seves idees és quelcom gratificant ja que fa obrir a un el camp sonor (no el visual) analitzant qüestions de plantejament poc habitual. segur que tu també en gaudeixes.

materials amb contingut metafísic

2008-04-13T12:56:00.008+02:00

estic molt content perquè ahir vam fer un concert molt interessant, el que vaig enunciar fa dies amb origami boe. tant interessant va ser el resultat com el procés, el treball pedagògic desenvolupat durant tota la tarda amb els nens és el millor record d'aquella tarda, considerant també el plaer que em provocà comunicar-me amb sons amb el tore (quan torni de praga/bratislava -marxo demà!!!- penjaré fotos i vídeos al post del cartell). n'avanço una molt significativa per mi, tocant amb el martí:

nogensmenys, he de reconèixer que em va fer molta il·lusió que després del concert, el tore em regalés el seu últim cd amb el catàleg dels instruments que fabrica (tot descarregable des de http://www.ambolthue.com/amboltcatalog1.html). també em va passar la gravació de la jam que havíem desenvolupat i un altre cd k es diu "free 16 year album".

i ja que parlo de materials que m'arriben dins, vull penjar la foto d'un regal que em va fer la lydia lunch després del dia de les bombes, es tracta del seu últim vinil, edició limitada de 400 exemplars amb cd inclòs. podeu escoltar el tema 1 al myspace de la lydia.

no sé com serà el futur, però intueixo que cada vegada hi haurà menys materials (de fet, ja està passant amb internet). i no ens ha de fer por desmaterialitzar-nos. els millors regals són moments (a priori, molt sostenibles) que compartim amb altres persones o amb el propi jo i no objectes (a priori, poc sostenibles).

conflictologia amb el gran dr. vinyamata

2008-04-08T11:19:00.010+02:00

aquí, el passat 25 de març, l'eduard vinyamata va venir a fer una conferència fent 4 pinzellades de la ciència que practica, estudia i ensenya. una ciència que beu de totes les altres: la conflictologia.

a continuació he redactat les idees que considero més significatives per poder-les compartir amb els corraltans o interactuadors del corralt. amb cursiva faig algunes consideracions. le doy:

- la violència és qualsevol cosa que perjudiqui a un altre, un mateix, a un entorn. no utilitzable per mediar conflictes.

- conflictologia=aprendre a lluitar sense viol. ciència directa a la praxis que vol conèixer els efectes de cada decisió que prenem. no analitza, no jutja i no sanciona. vol conviure (viure bé) en el desacord

- a la conflictologia sempre es va a guanyar i perd qui perd el control

- podem ensenyar conflictologia amb haikido (mov circulars)

- respectar=no tenir intenció de fer mal (per mi, respecte és un sinònim de sostenibilitat)

- per solucionar conflictes: escoltar necessitats de les persones en conflicte i donar el que volen però sense que facin mal a ningú ni a res: RECONEIXEMENT: "tu ets el líder i tu manes. parlem". l'esport és una gran eina per fer cobrir necessitats violentes, p.e.: bàsquet a pandilles de nord-amèrica (o el judo creat per Jigoro Kano per canalitzar la molta energia negativa dels samurais). el hip hop també és una bona eina.

- persones "ex-violentes" diuen que l'esport els hi ha donat:
1- disciplina
2- respecte
(ambdós elements necessaris per guanyar una competició esportiva)

- proxemia=quasi ciència (tot i que hi ha autors que ja la consideren una ciència) molt interessant que estudia com influeix la posició física dels negociants en la comunicació

"els soldats es posen l'uniforme per identificar-se i poder matar-se millor (EV)"

afegit posteriorment: el número 13 de la revista tándem és una monografia titulada "la resolución de conflictos en el aula de educación física". és molt interessant, i a més més, eduard vinyamata hi té un article (a partir de la pàgina 7, el primer) que es diu "conflictología y deporte", molt recomanat per aquells que tingueu més set :P

fotos de jardí

2008-04-05T19:35:00.017+02:00

jo: faig fotos de la vida perquè així som més conscients del molt que podem perdre i actuem

jo pessimista: faig fotos de la vida perquè els que visquin(?) en un futur vegin de què anava l'assunto

"fet i fet, tot estava destrossat; així doncs, el que calia fer era crear alguna cosa nova amb els residus" kurt schwitters

2008-04-04T22:59:00.007+02:00

dissabte que vé a dos de 8: proper acte del priorat centre d'art a gratallops. origami republika (myspace.com/origamirepublika) i després jam session oberta: jo no m'ho perdo!!!

la cita de kurt schwitters és del cartell, on també hi ha aquesta frase que ens relaciona origami boe amb l'anterior concepte: "aquest artista noruec podria ser considerat com la connexió entre dadà, merz o la llarga tradició del collage i la música concreta"

origami republika serà el grup taloner de la gira d'einstürzende neubauten.

afegit posteriorment: aquests vídeos són de les fotos que va fer l'aïda. a l'apartat programació de la web del priorat centre d'art es poden veure les que va fer la montserrat cortadellas.

moments previs

concert

també podeu escoltar la part final al meu myspace

ka-barret

2008-03-31T21:35:00.004+02:00

aquest divendres a les 7 als serveis territorials de cultura de tgn (carrer major, 14) desenvoluparem un ka-barret literari en motiu de la presentació del llibre del carles. el cartell (clica'l per veure'l gran):

fins llavors!

afegit posteriorment: aquí podeu veure la breu intervenció que vaig fer:

l'altre inefc

2008-03-28T17:28:00.018+01:00

avui he començat un reportatge que fa dies em roda pel cap. es diu l'altre inefc. acabo de fer la primera sèrie de molt baixa qualitat, doncs no tenia altra eina que no fos la meva arma blanca, el meu macbook (un ordinador sostenible -perquè pensa en el futur- que és blanc).

vull dedicar-les a la paula i al guillem. també al "maihau" que a primera hora ha dit que avui seria un dia fantàstic.

2008-03-27T15:06:00.001+01:00

intercanviant líquids

2008-03-25T13:53:00.013+01:00

dia d'anar a menjar la mona. st joan del codolar (cornudella, priorat). em feia pal anar-hi, tenia molt mal de cap. però sabia que respirar aire pur i veure un paisatge més verge que l'urbà demacrat seria millor que una aspirina.

hem dinat, i de postres, la mona. després he anat al labavo però la meva cosina laia m'havia advertit: "potser està tancat". i en efecte: a pixar a la muntanya s'ha dit. mentre intercanviava líquids amb la mare Terra el vent bufava constantment. m'he quedat una estona, quiet, contemplant el paisatge, el vent bufava. ha estat un moment increible. sol a un racó del món contemplant com el magestuós montsant deixava anar els núvols. llavors he anat a buscar la càmera per poder compartir amb més persones aquest instant que la vida m'ha regalat.

primer he fet algunes fotos, a destacar-ne dos:

però he vist que la millor manera d'explicar el que volia dir era mitjançant un vídeo. mira com incideix el sol a la muntanya. gaudeix del montsant... una imatge de (silenci)...

perquè no fem com els indígenes i festejem (com diu ruud lubbers, ex-economista) la natura? és la nostra mare i sempre necessitem el seu pit per mamar. jo vull bona llet, per mi, pels estimats nens, pels fills dels nens... i la tinc excessivament bona (amb el risc futur que comporta).

[quan les tingui, penjaré les fotos dels nens que he fet avui. els fills dels nens no es mereixen el món que els hi estem deixant. no em queda altre remei que estar actiu*]

afegit posteriorment: quan veig això penso que val la pena gelar-se les mans; sacrificar-se per fer allò que creus que has de fer... fragments de vida en forma de "retrats prpopers" que vull compartir amb tu.

*activista és aquell que quan, primer que res està actiu (conscient que sempre ho pot estar més) activa als del seu voltant. "estar actiu" vol dir (està explicat a la segona entrada del corralt) que entenc que és un sinònim de "ser sostenible"

3 mesets de corralt!!!

2008-03-24T00:01:00.004+01:00

felicitats als amics, familiars, coneguts i desconeguts que encara aguanteu i als que heu descobert el corralt recentment i el llegiu: gent de la seu, anònims...!!! felicitats perquè aviat farà 3 mesos que existeix aquest fenomen virtual que coneixem com a corralt de conceptes.

el dia 27, dijous que vé, passeu per aquí que faré un regalet que sincerament crec que ens el mereixem. tampoc no us feu moltes il·lusions, serà quelcom light i per suposat, sostenible.

per cert, si aneu a baix de tot, damunt dels enllaços, he escrit un petit text que explica d'una manera amena, desenfadada (com diria el pere lavega, professor de jocs) perquè existeix el corralt.

petonets i abraçades amics!!

afegit posteriorment: frek!! són 2 mesos i no 3, no et flipis, flipat!

a partir d'ara els comentaris del corralt seran dividits en 2 categories: "accions" (que també són reflexions) i "reflexions" (que també són accions).

priorat centre d'art actualitat

2008-03-21T22:58:00.007+01:00

i diu així:

dissabte, 29 de març. 2008 - 7 vespre

Celler Álvaro Palacios [Gratallops]

PENSIERO E DINAMITA

Presentació de 17 artefactes Orsini 17, conspirats i perpetrats per Marc Viaplana

concert:

Lydia Lunch (myspace.com/lydialunch)
amb Les Aus (myspace.com/lesaus)
i Marc Viaplana

+ Virginie Despentes + Eduard Escoffet (myspace.com/xtndedtext)
+ Anki Toner (myspace.com/ankitonermetamars) + Antoni Mateu
+ Toni Orensanz + Silvia Resorte

presentació del núm. 2 de la publicació “Qui a qui. Qui aquí?”

el genial text del cartell (que per cert, si en voleu us en passo) diu que...

"El projecte Orsini va néixer fa quasi trenta anys, en relació amb l’experiència de contemplar el “Guernica” de Picasso tal com va ser presentat per primera vegada a Espanya, a principis dels anys vuitanta. Una urna de vidre antibales, una ratlla blanca al terra i un guàrdia civil armat amb una metralladora assenyalaven al públic la manera i la distància correcta per apreciar una obra d’art. Des que Hitler va organitzar una mostra itinerant d’art degenerat (“Entartete Kunst”) l’any 1937, la bellesa —art, aquí— no havia estat tan convulsiva, tan pertorbadora.

(Potser es van equivocar, perquè atès que no hi havia perill de robatori —el quadre fa vuit metres d’ample— l’únic que podia millorar l’obra de Picasso hagués estat un atemptat contra aquell símbol, un intent de reconstrucció —a petita escala— dels fets de 1937 que van motivar el pintor andalús.)

Si el “Guernica” transcendeix el camp de l’art per convertir-se en un símbol digne de ser protegit del públic, la bomba Orsini fa el camí contrari: des de 1858 (any de l’atemptat contra Napoleó III) ha estat un símbol de la revolució i, especialment, de la revolució social, però la seva transició al món de l’art —que hagués estat impossible fa cent anys per la seva vinculació a una ideologia considerada “destructiva”— no li fa perdre tots els atributs originals: una bomba buida segueix sent una bomba (altrament, de la mateixa manera que podria ser-ho una cafetera o l’espremedora de llimones de Philippe Starck), però no és la dinamita, sinó una sèrie d’idees i de fets històrics el que confereixen a l’Orsini les seves propietats simbòliques."

jo estaré per allí pendolant, com sempre. abans del concert estaré venent les edicions del priorat centre d'art , és a dir:

- LES MINES de LLUÍS JUNCOSA

Tiratge serigràfic sobre paper de 101 x 72 centímetres,
a quatre tintes, 150 exemplars numerats i signats per l'autor.

és molt interessant la crítica de gisela pladeveya a el punt (clica-la per llegir-la bé):

- BANC NACIONAL DEL PRIORAT

El projecte Priorat Centre d'Art ha posat en circulació diverses sèries de bitllets numerats, amb la finalitat de generar nous mecanismes de finançament, que permetin l'increment de recursos propis per a les seves activitats.

L'import assignat a cada bitllet ha estat d'un euro, amb això es pretén facilitar al màxim la seva posterior utilització per part del receptor.

S'han imprès en paper plastificat impermeable a l'aigua amb motius al·legòrics a l'entorn més immediat —tots contenen imatges de la comarca del Priorat— amb tiratges reduïts a 1.001 exemplars i numerats del 0000 al 1000 cadascun d'ells.

Aquestes sèries no es reeditaran. Un cop exhaurides les existències i amb tots els bitllets en moviment se'n posaran en circulació nous models de diversos autors.

- també hi haurà l'exemplar número u i el que serà presentat el dia 29 de la revista de distribució gratuïta que edita el centre d'art.

si voleu més informació dels altres concerts i activitats que s'han fet o del que sigui relacionat amb aquest dolcet projecte aneu a la web del priorat centre d'art . mmmmm...! que bo...

l'estrella sostenible

2008-03-19T23:22:00.004+01:00

aquests són els cinc ingredients que proposen MEADOWS, D.; RANDERS, J. i MEADOWS, D. per poder seguir progressant i millorant la tercera gran revolució de la humanitat: la revolució sostenible.

són extrets del llibre "los límites del crecimiento 30 años despúes" (eminentment recomanable), concretament el fragment on els explica és de la pàgina 419 a la 440. jo em trec el barret quedant-me sense paraules amb la boca oberta, és a dir, bocabadat...

si no teniu accés al llibre (ja sigui perquè viviu a la punta de l'everest o bé perquè la llibreria o la biblioteca no és davant de casa) si envieu un mail a correntaltern@gmail.com o a qualsevol altra direcció meva que tingueu diguen que sou everestans o ganduls (ei, que també pot ser per altres motius, no fotem), amb un tres-i-no-res trobem una solució genial. sí o sí?

la portada d'un gran llibre...

competició -> pobresa -> ideal

2008-03-11T15:54:00.002+01:00

aquest és el vídeo de l'exposició científica que hem fet avui a classe de sociologia. aviat escriuré el link que permetrà descarregar la monografia que hem fet.

petonets!!

afegit posteriorment: desgarregar monografia GREAFISOS (arxiu penjat a la plataforma residual)

l'amic carod ja el té!!

2008-03-08T20:39:00.008+01:00

després d'una molt bonica calçotada al mític xalet de les borges (abans que aquesta, l'escamot calçot ha organitzat fins a 7 calçotades d'artistes, gaudint en la majoria d'elles de la companyia de pau riba entre altres), com no podria ser d'altra manera, he fet estesa de cd's rollo top manta però sense manta. en carod ja marxava, i mentre ens despediem m'ha comentat una idea que he trobat molt interessant i que comparteixo. després que li digués que crec que hem de pensar globalment, intentant sempre cooperar, m'ha contestat: "totalment d'acord (silenci). però per pactar, primer has d'existir..." (a un dia de les eleccions, com comprendreu, és difícil tenir el vicepresident de la generalitat al xalet dels avis i no parlar de política...)

i després de la conversa, li he ensenyat els discus sostenibles i n'ha comprat un. m'ha fet il·lusió que ell fos una de les últimes persones en adquirir-lo (només en queden dos).

i ara, si em permeteu, vaig a dutxar-me, que huelo-ka'limento...

salut i força al calçot amics!!!

basurama

2008-03-07T23:03:00.002+01:00

avui m'he trobat amb els companys de la panera (centre d'art contemporani de lleida) i m'han comentat que a la biennal del més que ve de lleida vindrà basurama (veure vídeo) i curro claret (dissenyador sostenible). això promet!!!

seguiré informant

extret de http://www.basurama.org

la rutinària festa del dijous

2008-03-06T11:37:00.008+01:00

acabo d'arrencar uns quants cartells de la meva universitat que enunciaven una festa per avui, dijous dia 6 de març.

sense voler-ho, en menys de 30 segons s'ha generat una acumulació de persones* al voltant de la discussió que estava tinguen amb les persones que promocionen aquesta festa insostenible. aquesta característica ha estat la font d'energia de la meva acció. i algú em pot dir: si segons tu el respecte està per damunt de tot, perquè faltes el respecte arrencant aquests cartells? la resposta és molt senzilla: perquè penso globalment i actuo localment, lluitant per assolir el respecte global. en aquell local es promouen un seguit de pràctiques que no respecten l'ésser humà. "però com que tothom ho fa, està bé" és el raonament de moltes persones, que xoca amb el meu.

a nivell general l'acte ha estat contraproduent, doncs he fet publicitat d'una millor manera impossible de l'esdeveniment. com he dit abans, no ho pretenia. s'ha d'actuar més amb el cap i no tant amb el cor, sinó passa el que ha passat. però tinc l'esperança de que hagi estat útil d'una manera no contraproduent al respecte global. espero fer reflexionar a algú i que es replantegi aquest hàbit nociu.

*és increïble l'efecte "flamarada" que he causat... la massa social és un material inflamable i jo una espurna... vull ser com el corrent altern.

afegit posteriorment: he demanat perdó als companys que promouen aquestes festes a l'inefc. crec que la violència no és l'eina i que aquell era un acte violent amb manca de reflexió. els hi he comentat això i també els hi he dit que me'ls estimo com a persones però que els nostres ideals són molt distints i que per això xoquem.

aquesta reacció ha estat influenciada pel meu propi pare, l'amic carod (veure vídeo), gandhi ("els mitjans no justifiquen la finalitat" i "ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. la vida és un tot indivisible")... entre moltes altres.

gandhi i la teoria de conflictes

2008-03-02T12:40:00.008+01:00

val molt la pena, sobretot el debat final, on un gaudeix de les savies aportacions del conflictòleg eduard vinyamata. àmplia relació amb el discurs lagarderià...

linka al vídeo i disfruta'l: gandhi i la teoria de conflictes

"vaig ser agredit després del concert sostenible"

2008-02-24T16:20:00.011+01:00

el concert sostenible va anar molt bé (podeu sentir alguns temes al meu myspace: www.myspace.com/correntaltern). vaig disfrutar molt tocant, i gran part del públic també va gaudir aquells moments, cosa que em fa feliç. però no podia ser perfecte: vaig ser injustament agredit verbalment després d'acabar el meu bolo.

no demano altra cosa que respecte. penso que si tots ens respectem a nosaltres mateixos i als éssers vius que ens envolten, assolirem el plaer màxim, una harmonia metafísica. la felicitat absoluta.

i canviant de tema, en aquesta foto es pot veure la conjuntivitis que tinc fruit de la mucositat acumulada... és una putada, però no és res comparat amb el molt mal que estem causant al món...

afegit posteriorment: ja pots veure el concert sostenible linkant a myspace sostenible

la polka

2008-02-19T14:39:00.002+01:00

aquí es pot veure el resultat de la primera sessió de balls del món del grup a de 2n de cafe de l'inefc de lleida impartida per la marieta, una noia eslovaca molt maqueta.

i el concert!!!

2008-02-17T17:46:00.003+01:00

no hi podeu faltar!!!

p.s.: també podreu adquirir el darrer treball no discogràfic de corrent altern "plataforma residual" (+ info al comentari de sota) que serà presentat a la més màgica sala de lleida.

ja són aquí!!!

2008-02-17T16:34:00.008+01:00

aquests petits caramelets dolcets ja han nascut!! són 28 bessonets!! la mare que els ha parit està molt contenta i orgullosa! ja passareu per l'hospital a felicitar-la.

una característica d'aquesta espècie en perill d'extinció és que després d'un període d'aprenentatge junts, separa cada fill proposant a diferents famílies que n'apadrinin un. ho fa perquè sap que només així podran sentir-se realitzats i assolir la felicitat que busquen i transmetre-la als del seu voltant.

i com que la mare confia molt amb vosaltres, us proposa que n'apadrineu un per només 5 euros! per respecte al científic que ha provocat l'existència d'aquesta espècie després de molts fracassos genètics, als seus col·laboradors, als treballadors de l'hostpital i de la llar d'infants, i per respecte als nou nats: tots creiem oportú posar una petita taxa per assegurar-nos que hi ha un mínim compromís i interès en adoptar-los. sens dubte, viure i conviure amb un d'ells, ha de ser una experiència inoblidable: no ploren, no cal educar-los i sempre són cadells.

(clica les imatges per veure-les més grans)

contacta amb la llar d'infants:

- mail: correntaltern@gmail.com

- telèfon: 658 081 767

fins aviat!!

el grup d'estudis d'activitat física sostenible té la solució!!!

2008-02-13T16:44:00.008+01:00

Grup d’Estudis d’Activitat Física Sostenible (Mateu Tauler, Dúnia Soriano, Marc Cortadelles com a corrent altern) presenta:

¿Dado que el deporte como fenómeno social ha contribuido en gran medida a consolidar los procesos civilizatorios en el mundo moderno al deportivizar los combates y juegos violentos medievales, puede actualmente jugar este mismo papel promoviendo una cultura de tolerancia, no violencia y paz (Principio 4.16 de la Carta de la Tierra)? ¿Cómo lo puede hacer?

Actualment, l’esport continua tenint el gran poder que tenia segles abans: encara avui és capaç de promoure una cultura de tolerància, no violència i pau.

Com ho pot fer?

Pensem que és vital intervenir educant i formant en la iniciació esportiva, ja que el demà serà constituït per aquests infants, pels nostres alumnes i jugadors que creixeran amb els valors que nosaltres formadors els haurem regalat perquè juguin amb ells fent néixer l’essència d’una societat més comprensiva i més respectable.

També és vital treballar a la iniciació perquè si des de ben joves competeixen amb els elements negatius, en un futur, serà molt difícil que tinguin actituds on el respecte sigui el concepte dominant i motor d’aquestes.

Com intervenir en la iniciació?

Nosaltres, com a formadors, som l’eina principal per encaminar a la iniciació esportiva cap a la recerca i construcció d’una societat millor, més justa, més conscient, perquè a posteriori serveixi per dissoldre’s en tot el món en una cultura tolerant, no violent i pacífica, digna per qualsevol ésser.

Per tant doncs, la nostra primera acció seria treballar amb les escoles i clubs per organitzar competicions on els resutlats siguin també determinats pels elements positius i negatius de la competició, definits pel Dr. José P. Sanchís Ramírez (2004).

Sumar punts a l’equip sense targetes, restar-ne a l’equip amb targetes, reincorporar-se al joc després d’una expulsió si l’executant de l’infracció es veu penedit... són algunes de les noves normes que pensem que s’han d’incorporar a l’esport per tal de que aquest promogui una cultura de tolerància, no violència i pau.

Enregistrariem aquest treball, fariem estudis i els presentariem a les federacions.

Molt important també seria comunicar-nos amb les persones que més marquen als nens. Parlar amb els pares i explicar-los-hi el potencial educatiu de l’esport, el treball que vam desenvolupar l’any passat a PR1, és vital per guanyar tots.

Com treballar amb les federacions i amb quines primer?

El treball amb les federacions consistiria en ensenyar els estudis desenvolupats. Replantejar o afegir aspectes que promoguin una cultura de la tolerància, la no violència i la pau en els reglaments esportius, és a dir, imposant des de la norma elements que afavoreixin el nostre objectiu i no permetre aquells que vagin en detriment d’aquest: des de la regla arribar al valor.

Sabem que les federacions ja estan una mica conscienciades. Trobem exemples en el futbol (l’esport amb més ressò social i, per tant, en el que s’ha d’incidir amb més energia i d’una manera immediata i precisa). Ens serveixen fets de la lògica externa com: els jugadors dels dos equips surten simultàniament al terreny de joc, provocant així els aplaudiments de tots els seguidors i evitant actituds humiliants al rival (es donaven quan aquest sortia primer al camp); haver de saludar a l’equip rival i als àrbitres, generant així una mostra de respecte i consideració...

Però sobretot, el que més falta fa és imposar les normes que regeixin la lògica interna per tal de promoure una cultura de tolerància, no violència i pau.

La Real Federación Española de Fútbol (RFEF), està desenvolupant una campanya que potencia valors. S’anomena Yo juego limpio. Es pot trobar més informació a la web de la RFEF (2007), on trobem a l’apartat “juego limpio y fair play” un fragment exposat textualment d’aquesta manera:
“La deportividad desempeña un papel fundamental en el fútbol y es necesario aplicarla en todos los ámbitos del deporte, en particular en las actividades infantiles. Los niños necesitan crecer rodeados de valores sólidos y, como el fútbol es un deporte de equipo, su práctica les ayuda a comprender la importancia que tienen la disciplina, el respeto, el espíritu de equipo y la deportividad, tanto en el deporte como en la vida.”

Aquesta explicació clara i penetrant recolza el nostre discurs anterior, ja que és en la base de tots els esports el lloc on hem d’incidir més, és aquí on els valors que volem transmetre i fer créixer poden ser consolidats com a tals i fixats en el subconscient de cada nen i nena per tal que creixin amb ells i més endavant siguin compartits i treballats. Tot i això, hem de ser sempre conscients que l’alt nivell és el mirall de la iniciació, els petits imiten els grans perquè són l’únic model que tenen, per tant, també hi hem de treballar amb insistència.

I a l’alt rendiment, què?

Si la majoria dels entrenadors i educadors dels jugadors i directius que actualment es troben actuant en el rendiment (la manera actual de fer activitat física que més ressò social té) haguessin tingut una concepció de la competició amb els seus atributs positius i no amb els negatius en la iniciació, no caldria haver d’imposar normatives per aconseguir promoure una cultura de tolerància, no violència i pau en la societat de l’actualitat. Però com que en massa casos no ha estat així, hem d’actuar, i aviat.

El que hem de fer per promoure una cultura de la tolerància, la no violència i la pau és treballar amb les federacions, ajuntar-nos a elles, formar un equip per trobar la millor solució per a desenvolupar l’aprenentatge d’aquesta cultura elemental que ens ajudarà a créixer com a persones i omplirà els cors de tots els éssers treballant amb l’eficàcia que caracteritza l’esport com a civilitzador imperant.

Eduqueu als nens i no caldrà castigar als homes (Pitàgores)

Referències bibliogràfiques:

RFEF (2007). Juego Limpio (fair play) en Espanya [Consultat: 8 de febrer de 2008]. Disponible a: http://www.rfef.es/index.jsp?nodo=298#ancla2

SANCHÍS, J. (2004). La competición como elemento didáctico de los procesos de enseñanza – aprendizaje deportivos en la edad escolar. Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla, Instituto Municipal de Deportes. Pàg. 29-36.

mireia

2008-02-09T12:17:00.000+01:00

mira mira mira...

un llibre i això és el que vaig regalar a la meva estimada fillola ahir, que va fer set anys!!

perquè els nostres nens ja en tenen molts de béns materials... el que els hi hem de regalar és el nostre temps, el nostre amor, no creus??

ritmillo

2008-02-07T14:15:00.000+01:00

atenció atenció.. quina marxa que porten aquest parell...

anar més enllà

2008-02-07T11:47:00.003+01:00

en un díptic d'una jornada de transgressió cívica llegia el text "removent consciències" de quim gibert, psicòleg. comença així:

«Anar més enllà» és el significat literal del terme transgressió. No és un exercici exclusiu d'agitadors, alternatius, anarquistes... Qui més qui menys ha fet servir aquesta pràctica quan ho ha considerat una exigència moral. Les persones que transgredeixen davant d'un maltracte legal ho fan precisament perquè són responsables, sensibles, de pedra picada. Per contra, assumir passivament el maltracte serveix al maltractador de confirmació que ell actua correctament. Henry D. Thoreau (1817-1862), un dels pares de la desobediència civil, afirma que «qui accepta el mal sense protesta, de fet li dóna suport».

(...)

Amb aquesta jornada us convidem tant a la reflexió com a l'acció. Hannah Arendt (1906-1975), filòsofa alemanya d'origen jueu, sostenia que pensar ens impedeix ser crèduls i obedients: «no ens deixarem tan aviat convèncer per allò que tots diuen o per allò que dicten les modes o pels discursos oficials. Ens haurem tornat més atents cap allò particular, ens haurem allunyat de les creences comunes». Així doncs, pensar desmunta allò que molts diuen irreflexivament. Arendt també sostenia que ser lliure és actuar: «només pensar no ens fa lliures, perquè la llibertat es mostra en l'acció, en la intervenció en el món per fer aparèixer quelcom que prèviament no existia (...) fet que requereix la participació d'altres éssers humans».

text extret de: http://webs.racocatala.cat/esteldemallorca/numero/quimgibert.htm

llavors he vist que ara era el moment de fer el mapa conceptual que feia molts dies que volia dissenyar. per tots vostès, les concepcions de l'art.

(applause)

condemnats a cooperar

2008-02-05T15:04:00.000+01:00

GENTE Ciencia recreativa / 11

EL PAÍS - 11-08-2002

CONDENADOS A COOPERAR

JAVIER SAMPEDRO

Póngase en situación, que es domingo. Usted y su cómplice Won Tun (un científico chino) han entrado por la noche en un laboratorio rural y han robado la fórmula secreta de un revolucionario yogur con sabor a bacterias coliformes. La Guardia Civil les da el alto a la salida del laboratorio, pero a ustedes les da tiempo a ocultar la fórmula robada junto a un poste de teléfonos. Luego les detienen y les enjaulan en dos calabozos separados para que no puedan comunicarse. Uno de los guardias le esboza la situación (mientras el otro hace lo propio con Won Tun):
-Mira, listo, lo mejor es que me digas dónde habéis escondido la formulita. Si tú cantas y tu colega no, saldrás libre y a él le caerán dos años.

-Un momento -responde usted-. ¿Y si él también confiesa?

-Entonces pringáis un año cada uno.

-Pero espere, espere, y ¿qué pasa si no confesamos ninguno de los dos? Sin prueba no hay delito.

-No, pero les calzo a los dos un multazo.

-¿Por qué?

-Por beber en la calle, mismo.

-Hombre, eso no está mal, pero claro, si yo no confieso y él sí, el tipo se va de rositas y a mí me caen dos años.

-Justamente. Así que a cantar.

¿Tiene razón el guardia? ¿Le conviene a usted cantar? La situación ideal sería que ni usted ni su cómplice confesaran, desde luego, porque así se irían los dos de rositas pagando una simple multa (que después se vería compensada con creces por la venta de la fórmula del yogur a una empresa competidora). Pero ¿se puede usted fiar de su cómplice? Porque si usted no canta, pensando que él es un buen tipo y va a hacer lo mismo, y luego resulta que él sí canta, a usted le caen dos años y el maldito Won Tun vuela y encima se lleva la fórmula, y por ahí sí que no. Más aún: como es obvio que Won Tun estará pensando lo mismo en este momento, seguro que el tío canta la traviata de Giuseppe Verdi por lo que pudiera pasar, y como usted no le haga la segunda voz, se cuece en la trena. Vaya problema endemoniado. Si al final iba a tener razón el guardia.

Ésta es una versión como otra cualquiera del llamado 'dilema del prisionero', formulado en 1950 por el matemático norteamericano Albert Tucker, uno de los pioneros de la teoría de juegos. Se trata de una paradoja, porque el resultado más frecuente de una situación semejante será que los dos cómplices confiesen (cada uno por miedo a que lo haga el otro), cuando es obvio que lo mejor para los dos sería que ninguno lo hiciera. La moraleja podría formularse así: hay veces en que, incluso desde un punto de vista egoísta, más vale cooperar. El dilema del prisionero de Tucker ha dado lugar a flujos incesantes de literatura técnica en disciplinas como la economía, la sociología, la teoría política, la filosofía y la biología evolutiva.

Uno de los ejemplos reales más ilustrativos del dilema del prisionero fue el extraño comportamiento de la prensa británica a mediados de los años noventa. La empresa editora de The Times tuvo la brillante idea de recortar a la mitad el precio del periódico para arrebatar lectores a la competencia. Naturalmente, los demás prisioneros se vieron forzados a hacer lo mismo, con lo que ni The Times ni ningún otro diario ganaron un solo lector, y lo único que consiguieron todos fue reducir sus ingresos a la mitad y ponerse al borde de la quiebra.

Hace tres semanas, Gregory Berns y sus colaboradores de la Universidad de Emory imprimieron un giro inesperado al asunto (Neuron, 18 de julio). Utilizaron la técnica de la 'resonancia magnética funcional', que permite ver qué zonas del cerebro se activan durante la ejecución de alguna tarea mental, y la aplicaron a 36 voluntarias, distribuidas en diversas combinaciones de dos o más, mientras jugaban a una versión informatizada del dilema del prisionero. Cuando una voluntaria decidía confesar -es decir, hacerle la pascua a las demás-, los patrones de activación cerebral eran los propios de la actividad del juego, la toma de decisiones, etcétera: nada de particular. Pero cuando una voluntaria decidía cooperar, en su cerebro aparecían activadas cuatro zonas nuevas y muy bien conocidas: las implicadas en el mecanismo de recompensa, una especie de trampa de placer que nos ha tendido la evolución para garantizar que nuestro comportamiento sea biológicamente sensato (comer con hambre, beber con sed y copular con ganas activan esos mismos circuitos). Dice Berns: 'Nuestro estudio muestra por primera vez que la cooperación social es intrínsecamente placentera para el cerebro humano, incluso cuando hay presiones racionales en sentido contrario'. Si esto es así, el mundo debe estar lleno de masoquistas.

corralt anti-nanfentista

2008-02-05T14:46:00.000+01:00

"-com estàs?
-mira, bé... nan fent..."

pam!! (clatellada)

activa't xec!!!

el jordi ticó (professor de jocs), en una de les seves magistrals classes ens explicava que no participar activament en el joc motriu que juguem és una conducta no adequada.

qui adopta aquesta postura "nanfentista" al joc de la vida, està tinguen una conducta no adequada, insostenible: no s'aguanta per enlloc.

insostenible és aquell que no té respecte. i una persona amb síndrome de nanfentisme:

1- no es té respecte a ell mateix, perquè no sap valorar la seva vida, i en cas de que no pugui ser valorada de cap manera (cosa realment difícil), per no dissimular-ho.

2- no té respecte a la humanitat (remeto a l'anterior text privilegiats d'un privilegi) i no respecta a qualsevol forma de vida que habita al planeta terra (que tampoc respecta), ja que estar passiu avui ningú s'ho pot permetre si no volem que acabi de petar el món; i alhora és fàcil que contamini aquesta passivitat nanfentistàtica a les persones properes a ell (metàfora de les pomes: una poma podrida podreix les no podrides i no al revés -tot i que amb humans, podem viure excepcions-).

salut i anti-nanfentisme sempre!!!